No sé si després de la remullada, aquest petit temps enllaunat marcarà el temps real...Per si de cas assegurat que s'asseca bé amb aquest sol que encara escalfa una bona mica... Petons, M. Roser
Darrerament el temps és protagonista en aquest blog, això sí, des d'una nova perspectiva... jo fa temps que vaig llençar el temps. Hauria de provar de rentar-lo a veure què passa.
M'encisa aquest rellotge estès! poesia visual filosòfica imatge...ai estendre el temps, assecar les hores xopar-se dels minuts amarar-se dels segons...fer la bugada de mesos i anys!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
16 comentaris:
A tocar, a tocar, eh? :)
M'ha agradat el teu temps estès!
m'agrada estendre el temps, estendre'l per tot, allargar-lo.. i de passada bronzejar-lo i donar-li una mica de color.. una idea fantàstica!
(però que no se li en vagi la pinça.. eh?)
No sé si després de la remullada, aquest petit temps enllaunat marcarà el temps real...Per si de cas assegurat que s'asseca bé amb aquest sol que encara escalfa una bona mica...
Petons,
M. Roser
Tant de bo el poguéssim estendre!
I les queixes de la calor , que aviat s'extingiran.
Molt bonics poema i fotografia. Què tal, el llibre de poesia?
Jo m'estendré, també, a la sorra de la platja mentre la tardor va trucant a la porta.
Si cau aquest temps no se'n salvarà com fan els mitjons.;-)
M'encanta l'estesa que has fet. :-)
Darrerament el temps és protagonista en aquest blog, això sí, des d'una nova perspectiva... jo fa temps que vaig llençar el temps. Hauria de provar de rentar-lo a veure què passa.
estendre el temps i deixar-lo que esllangueixi al sol...
quina bona pensada!
M'encisa aquest rellotge estès! poesia visual filosòfica imatge...ai estendre el temps, assecar les hores xopar-se dels minuts amarar-se dels segons...fer la bugada de mesos i anys!
Maca metàfora.
Bona tardor Marta, que la manyaguis bellament!
Preciosa lletra. Ara, no m'enganyis, ja pots fer ja que aquest rellotge ja no tornarà a funcionar! ;p
ja ha arribat!!!! i amb pluja!! (i jo, amb roba estesa... ais...)
Fantastic !!!
M'agrada la foto... i encara més els tres versos que l'acompanyen.
Salutacions i bon diumenge!
Publica un comentari a l'entrada