A la llum d'un fanalet: D'encesa llavor

25 d’octubre 2011

D'encesa llavor

D'encesa llavor,

si esclata i arrela,

tal vegada arribem a olorar

el perfum embriac

d'una magnòlia.

13 comentaris:

GEMMA ha dit...: En la primera foto creia que veia pedretes: jaspi. I són llavors de magnolia!

És un moment preciós veure com una llavor respon en un moment donat en un petit brot i amb la cura del temps es pot fer arbre. Metàfora excel.lent de vida!!

Bon dia de dimarts, que per a mi ha estat matiner.; 25 d’octubre del 2011, a les 7:46
Carme Rosanas ha dit...: Ostres, he flipat! No les havia vist mai!

Quina meravella, de llavors i de fotos! Veure-les com esclates a la darrera foto, és un privilegi!; 25 d’octubre del 2011, a les 8:17
montse ha dit...: No ho havia vist mai i tampoc coneixia aquest procés del magnoli!!
Molt bo aquest seguit d'imatges per explicar-ho!!...Gràcies.
Una abraçada.; 25 d’octubre del 2011, a les 8:56
Sergi ha dit...: Quines llavors més curioses, pensava que eren pedretes! Quin roig més intens. Però és clar, una planta amb glamour, ha de tenir unes llavors amb glamour.; 25 d’octubre del 2011, a les 8:59
El porquet ha dit...: Què boniques aquestes llavors! I les paraules que les acompanyen m'han agradat molt!

La màgia del cicle de la natura!; 25 d’octubre del 2011, a les 10:26
Quadern de mots ha dit...: Jo si que les he vist, la meva veïna té una magnòlia i sempre em cauen les “pinyes” i les llavors al meu jardí. Són llavors tipus caramel gustós, pel color lluent i provocador, no les he tastat mai eh! (ni sé si són comestibles). Boniques fotografies.; 25 d’octubre del 2011, a les 10:48
joana ha dit...: Al principi, em pensava que eren llaminadures.

Ara ja sé, fins i tot, com és un magnoli abans de florir.
Pas a pas i de forma poètica. Que bonic!; 25 d’octubre del 2011, a les 12:47
novesflors ha dit...: No ho havia vist mai. Quines meravelles ens mostres amb les teues fotos!; 25 d’octubre del 2011, a les 13:32
Peròquèdius! ha dit...: tots hem estat llavor en algun moment... tots som magnólies; 25 d’octubre del 2011, a les 17:27
Barcelona m'enamora ha dit...: Quines llavors tan intenses.....et pots creure que mai havia vist les llavors de magnòlia? Amb el que m'agrada el vermell! I més aquest vermell tan pujat i brillant.

Un petó!; 25 d’octubre del 2011, a les 19:44
Joana ha dit...: Un esclat de natura viva!
Sempre ens sorprens! Almenys a mi...
bona nit fanalet; 25 d’octubre del 2011, a les 20:17
fanal blau ha dit...: He de confessar que jo tampoc havia vist mai les pinyes que contenen les llavors així obertes.
L'alte dia una amiga me'n va dur i les vam plantar a casa.
Si fan via, em farà il·lusió, però dubto que em doni temps a veure un magnolier d'aquestes dimensions...;)
El color de la llavor és espectacular; és d'un vermell intens intens, vermell vermell, i semblen unes mengetetes petitones.
On estan fetes les fotos, n'hi ha bastants; sembla ser que els van dur els indians.
Si a algú li fa gràcia provar de plantar-ne algunes, em passeu una adreça postal al meu correu electrònic i us envio unes quàntes llavoretes. N'hi ha per donar i per vendre!

Una abraçada a tothom i gràcies per passar!; 25 d’octubre del 2011, a les 22:02
M. Roser ha dit...: La natura sempre ens sorprèn d'una llavor tan vermella neix una preciosa magnòlia blanca...les llavors semblen setinades.
Petons,
M. Roser; 27 d’octubre del 2011, a les 0:30

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)