En la primera foto creia que veia pedretes: jaspi. I són llavors de magnolia!
És un moment preciós veure com una llavor respon en un moment donat en un petit brot i amb la cura del temps es pot fer arbre. Metàfora excel.lent de vida!!
Bon dia de dimarts, que per a mi ha estat matiner.
Quines llavors més curioses, pensava que eren pedretes! Quin roig més intens. Però és clar, una planta amb glamour, ha de tenir unes llavors amb glamour.
Jo si que les he vist, la meva veïna té una magnòlia i sempre em cauen les “pinyes” i les llavors al meu jardí. Són llavors tipus caramel gustós, pel color lluent i provocador, no les he tastat mai eh! (ni sé si són comestibles). Boniques fotografies.
Quines llavors tan intenses.....et pots creure que mai havia vist les llavors de magnòlia? Amb el que m'agrada el vermell! I més aquest vermell tan pujat i brillant.
He de confessar que jo tampoc havia vist mai les pinyes que contenen les llavors així obertes. L'alte dia una amiga me'n va dur i les vam plantar a casa. Si fan via, em farà il·lusió, però dubto que em doni temps a veure un magnolier d'aquestes dimensions...;) El color de la llavor és espectacular; és d'un vermell intens intens, vermell vermell, i semblen unes mengetetes petitones. On estan fetes les fotos, n'hi ha bastants; sembla ser que els van dur els indians. Si a algú li fa gràcia provar de plantar-ne algunes, em passeu una adreça postal al meu correu electrònic i us envio unes quàntes llavoretes. N'hi ha per donar i per vendre!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
13 comentaris:
En la primera foto creia que veia pedretes: jaspi. I són llavors de magnolia!
És un moment preciós veure com una llavor respon en un moment donat en un petit brot i amb la cura del temps es pot fer arbre. Metàfora excel.lent de vida!!
Bon dia de dimarts, que per a mi ha estat matiner.
Ostres, he flipat! No les havia vist mai!
Quina meravella, de llavors i de fotos! Veure-les com esclates a la darrera foto, és un privilegi!
No ho havia vist mai i tampoc coneixia aquest procés del magnoli!!
Molt bo aquest seguit d'imatges per explicar-ho!!...Gràcies.
Una abraçada.
Quines llavors més curioses, pensava que eren pedretes! Quin roig més intens. Però és clar, una planta amb glamour, ha de tenir unes llavors amb glamour.
Què boniques aquestes llavors! I les paraules que les acompanyen m'han agradat molt!
La màgia del cicle de la natura!
Jo si que les he vist, la meva veïna té una magnòlia i sempre em cauen les “pinyes” i les llavors al meu jardí. Són llavors tipus caramel gustós, pel color lluent i provocador, no les he tastat mai eh! (ni sé si són comestibles). Boniques fotografies.
Al principi, em pensava que eren llaminadures.
Ara ja sé, fins i tot, com és un magnoli abans de florir.
Pas a pas i de forma poètica. Que bonic!
No ho havia vist mai. Quines meravelles ens mostres amb les teues fotos!
tots hem estat llavor en algun moment... tots som magnólies
Quines llavors tan intenses.....et pots creure que mai havia vist les llavors de magnòlia? Amb el que m'agrada el vermell! I més aquest vermell tan pujat i brillant.
Un petó!
Un esclat de natura viva!
Sempre ens sorprens! Almenys a mi...
bona nit fanalet
He de confessar que jo tampoc havia vist mai les pinyes que contenen les llavors així obertes.
L'alte dia una amiga me'n va dur i les vam plantar a casa.
Si fan via, em farà il·lusió, però dubto que em doni temps a veure un magnolier d'aquestes dimensions...;)
El color de la llavor és espectacular; és d'un vermell intens intens, vermell vermell, i semblen unes mengetetes petitones.
On estan fetes les fotos, n'hi ha bastants; sembla ser que els van dur els indians.
Si a algú li fa gràcia provar de plantar-ne algunes, em passeu una adreça postal al meu correu electrònic i us envio unes quàntes llavoretes. N'hi ha per donar i per vendre!
Una abraçada a tothom i gràcies per passar!
La natura sempre ens sorprèn d'una llavor tan vermella neix una preciosa magnòlia blanca...les llavors semblen setinades.
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada