No vull un diapasó
que em marqui les octaves,
que em lligui a la freqüència,
que determini el ritme.
Tinc un so, ben endins,
que potser no sempre sap musicar
una bona melodia,
que es perd en la partitura
i perd el tempo.
Però quan un so se m'allarga
i es perllonga
li cerco -insistentment i apassionada-
la música que escriu.
de les itineràncies poètiques (juliol 2011)
el dibuix, de la carme.
.JPG)
9 comentaris:
Quin duetto més preciós, la teua música de paraules i el dibuix de la Carme.
Les teves paraules són música plena de vida.
Què bonic el dibuix.
quanta música desprenen les teves paraules i el dibuix de la Carme!
M'agrada el dibuix, m'agraden les teus versos i la música que desprens amb tot plegat... ;)
Insistentment i apassionada.
M'agrada així: el segon adverbi, en la forma clàssica, li dóna al poema un ritme final molt bell, gens inflat.
Passió, ritme, música i dibuix... de fet, un bon resum del teu blog!
Continuarem cercant les músiques de cada so... insistentment i apassionada.
El so marca
el temps de cada moment,
sense partitura, només
amb notes de pensament.
Quin poema tan bonic , la música sovint pren vida pròpia, i va desgranant perles en forma de notes, creant melodies que ens fan somniar...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada