A la llum d'un fanalet: A les mans

01 d’octubre 2011

A les mans

Les hores que et voldria

a les mans, el temps,

se les endú.

Se les endú el temps,

les hores que et voldria

a les mans.

18 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Fanalet... no sé què dir, em deixes sovint sense paraules i he de tornar i tornar per aconseguir dir alguna cosa.

Bé... de moment et diré que he vingut, que m'he guardat la teva pestanya oberta i l'he clicat molts cops... i encara no he sabut traduir en paraules aquest sentiments que m'encomanes. Però les encomanes d'una manera potent.

Bon cap de setmana, bonica!; 1 d’octubre del 2011, a les 14:05
rits ha dit...: m'ha passat com la Carme! no sé què dir. Només que tan la composició com les paraules son precioses. versets que arriben ben endins.; 1 d’octubre del 2011, a les 14:38
joana ha dit...: Un sentiment generós aquest "voldria" teu envers l'altre...
I encara que se'ns escoli de les mans, el temps és un goig mentre dura. Gaudir dels minuts durant hores i hores...

M'encanta aquest joc de versos que escrius tot seguint el sentit de les agulles del rellotge.; 1 d’octubre del 2011, a les 17:10
M. Roser ha dit...: El temps és un lladregot que s'ho emporta tot...per això les coses agradables les hem de lligar ben fort amb llaços de colors, per retenir-les a les mans tot el temps possible...
Petons,
M. Roser; 1 d’octubre del 2011, a les 20:39
carina ha dit...: Fanalet, tens un llibre de poemes, presenta'l, tens talent!; 2 d’octubre del 2011, a les 0:24
Joana ha dit...: Molt bonic!!!
Ai las, el temps, quan Deu inventà el seté dia de descans, se li oblidà donar-li festa a Cronos!!!; 2 d’octubre del 2011, a les 9:56
Elfreelang ha dit...: Cada cop més poeta fanal blau de les imatges i dels mots...m'han agradat moolt!; 2 d’octubre del 2011, a les 12:35
Judit ha dit...: Què és el temps sinó nosaltres? Quin valor tindria si no existissim? De fet, quin valor té quan no esperem res? O quan ho tenim tot?; 2 d’octubre del 2011, a les 12:44
Galionar ha dit...: Tanca ben fort les mans, Fanalet, perquè no se te n'escoli més de temps, entre els dits, o aprofita'l tant com puguis i llavors es quedarà amb tu.
Una abraçada!; 2 d’octubre del 2011, a les 17:19
Maijo Ginovart ha dit...: Digues-ho com vulguis: Avui, el temps a les teves mans, sembla un mar.; 2 d’octubre del 2011, a les 18:11
El porquet ha dit...: Doncs haurem de lluitar per encalçar aquestes maleïdes hores que se'ns escolen de les mans. Haurem de lluitar fins a l'extenuació. Va! som-hi!; 2 d’octubre del 2011, a les 19:02
novesflors ha dit...: El temps no el podem retenir, només podem viure l'instant profundament.; 2 d’octubre del 2011, a les 20:39
jomateixa ha dit...: Sempre aconsegueixes emocionar-me...; 3 d’octubre del 2011, a les 16:30
Jordi Dorca ha dit...: Molts rellotges, amb desig de llibre.; 3 d’octubre del 2011, a les 19:39
montse ha dit...: M'agrada com saps aprofitar i treure-li imatges i paraules a aquest "temps"!!
Una abraçada.; 4 d’octubre del 2011, a les 8:51
GEMMA ha dit...: Moltes entrades portes tractant el temps, i que bé que l'aprofites!

Petons, Marta.; 4 d’octubre del 2011, a les 12:47
DANI ha dit...: Ostres, ho has dir d'una manera més dolça que jo, però la soledad es això...

Petonàs; 4 d’octubre del 2011, a les 21:42
fanal blau ha dit...: Una abraçada ben i ben gran per a totes i tots!

Gràcies!; 5 d’octubre del 2011, a les 14:06

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)