Fanalet... no sé què dir, em deixes sovint sense paraules i he de tornar i tornar per aconseguir dir alguna cosa.
Bé... de moment et diré que he vingut, que m'he guardat la teva pestanya oberta i l'he clicat molts cops... i encara no he sabut traduir en paraules aquest sentiments que m'encomanes. Però les encomanes d'una manera potent.
Un sentiment generós aquest "voldria" teu envers l'altre... I encara que se'ns escoli de les mans, el temps és un goig mentre dura. Gaudir dels minuts durant hores i hores...
M'encanta aquest joc de versos que escrius tot seguint el sentit de les agulles del rellotge.
El temps és un lladregot que s'ho emporta tot...per això les coses agradables les hem de lligar ben fort amb llaços de colors, per retenir-les a les mans tot el temps possible... Petons, M. Roser
Tanca ben fort les mans, Fanalet, perquè no se te n'escoli més de temps, entre els dits, o aprofita'l tant com puguis i llavors es quedarà amb tu. Una abraçada!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
18 comentaris:
Fanalet... no sé què dir, em deixes sovint sense paraules i he de tornar i tornar per aconseguir dir alguna cosa.
Bé... de moment et diré que he vingut, que m'he guardat la teva pestanya oberta i l'he clicat molts cops... i encara no he sabut traduir en paraules aquest sentiments que m'encomanes. Però les encomanes d'una manera potent.
Bon cap de setmana, bonica!
m'ha passat com la Carme! no sé què dir. Només que tan la composició com les paraules son precioses. versets que arriben ben endins.
Un sentiment generós aquest "voldria" teu envers l'altre...
I encara que se'ns escoli de les mans, el temps és un goig mentre dura. Gaudir dels minuts durant hores i hores...
M'encanta aquest joc de versos que escrius tot seguint el sentit de les agulles del rellotge.
El temps és un lladregot que s'ho emporta tot...per això les coses agradables les hem de lligar ben fort amb llaços de colors, per retenir-les a les mans tot el temps possible...
Petons,
M. Roser
Fanalet, tens un llibre de poemes, presenta'l, tens talent!
Molt bonic!!!
Ai las, el temps, quan Deu inventà el seté dia de descans, se li oblidà donar-li festa a Cronos!!!
Cada cop més poeta fanal blau de les imatges i dels mots...m'han agradat moolt!
Què és el temps sinó nosaltres? Quin valor tindria si no existissim? De fet, quin valor té quan no esperem res? O quan ho tenim tot?
Tanca ben fort les mans, Fanalet, perquè no se te n'escoli més de temps, entre els dits, o aprofita'l tant com puguis i llavors es quedarà amb tu.
Una abraçada!
Digues-ho com vulguis: Avui, el temps a les teves mans, sembla un mar.
Doncs haurem de lluitar per encalçar aquestes maleïdes hores que se'ns escolen de les mans. Haurem de lluitar fins a l'extenuació. Va! som-hi!
El temps no el podem retenir, només podem viure l'instant profundament.
Sempre aconsegueixes emocionar-me...
Molts rellotges, amb desig de llibre.
M'agrada com saps aprofitar i treure-li imatges i paraules a aquest "temps"!!
Una abraçada.
Moltes entrades portes tractant el temps, i que bé que l'aprofites!
Petons, Marta.
Ostres, ho has dir d'una manera més dolça que jo, però la soledad es això...
Petonàs
Una abraçada ben i ben gran per a totes i tots!
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada