Un mirador espectacular, tot i ser una mica gris...algú que deu estar llegint núvols, ha deixat la jaqueta al banc, per donar un punt de color al paisatge. Petons, M. Roser
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
15 comentaris:
La poesia és el mirador on observes, on llegeixes la realitat per entendre-la, i anar més enllà de la grisor dels núvols i el capvespre.
Senzill i ben trobat.
Poesies boniques les d'aquest últims posts. Les fotografies precioses.
I el sol, tot envejós, ha mig guaitat per poder gaudir, com nosaltres, dels teus versos.
Esguard sense esguard.
Mots contra mots.
I el gris capvespre del solitari.
Quan des del mirador no es mira.
Poema contra poema.
I l'alegria del nou dia acompanyada.
[és una mena d'exegèsi, el poema de Fanal blau vist en el del Jordi]
Helena,
saps que he tingut que anar a cercar el significat d'exegèsi?
Gràcies! Sempre fas que aprenguem!
Un bon capvespre de diumenge!
Gràcies, Jordi, per la teva manera d'esguardar...:)
Una abraçada!
joana...ai el sol! que de vegades s'amaga!
Els dies ennuvolats, també són ben bonics!
Gràcies per la teva mirada generosa! :)
Gràcies M.Antònia, venint de tu que ets una artista, és un bon afalac!
Una abraçada!
Torno, Helena, m'agrada molt aquesta manera teva de definir la poesia.
Gràcies de nou!
Entre blancs núvol
i assegut al teu banc,
t'espera el vers.
Gràcies, Joana!
M'encanta i m'espera! :)
Un mirador espectacular, tot i ser una mica gris...algú que deu estar llegint núvols, ha deixat la jaqueta al banc, per donar un punt de color al paisatge.
Petons,
M. Roser
Si m'has trobat els núvols de cap vespre, vindré a llegir-los amb tu, qualsevol dia!
Petonassos, bonica!
Caram, quin indret més paradisíac! I que fantàstic tenir temps per a llegir els núvols! Sempre ens sorprenen amb algun conte encisador.
Publica un comentari a l'entrada