A la llum d'un fanalet: Mirador

29 d’octubre 2011

Mirador

Grisors reconvertides,

t'he trobat els núvols de capvespre.

I un mirador, on poder llegir-los.

15 comentaris:

Helena Bonals ha dit...: La poesia és el mirador on observes, on llegeixes la realitat per entendre-la, i anar més enllà de la grisor dels núvols i el capvespre.

Senzill i ben trobat.; 29 d’octubre del 2011, a les 21:34
M. Antònia ha dit...: Poesies boniques les d'aquest últims posts. Les fotografies precioses.; 29 d’octubre del 2011, a les 21:41
joana ha dit...: I el sol, tot envejós, ha mig guaitat per poder gaudir, com nosaltres, dels teus versos.; 29 d’octubre del 2011, a les 22:20
Jordi Dorca ha dit...: Esguard sense esguard.
Mots contra mots.
I el gris capvespre del solitari.; 30 d’octubre del 2011, a les 12:08
Helena Bonals ha dit...: Quan des del mirador no es mira.
Poema contra poema.
I l'alegria del nou dia acompanyada.

[és una mena d'exegèsi, el poema de Fanal blau vist en el del Jordi]; 30 d’octubre del 2011, a les 13:55
fanal blau ha dit...: Helena,
saps que he tingut que anar a cercar el significat d'exegèsi?

Gràcies! Sempre fas que aprenguem!
Un bon capvespre de diumenge!; 30 d’octubre del 2011, a les 19:33
fanal blau ha dit...: Gràcies, Jordi, per la teva manera d'esguardar...:)
Una abraçada!; 30 d’octubre del 2011, a les 19:34
fanal blau ha dit...: joana...ai el sol! que de vegades s'amaga!
Els dies ennuvolats, també són ben bonics!
Gràcies per la teva mirada generosa! :); 30 d’octubre del 2011, a les 19:35
fanal blau ha dit...: Gràcies M.Antònia, venint de tu que ets una artista, és un bon afalac!
Una abraçada!; 30 d’octubre del 2011, a les 19:36
fanal blau ha dit...: Torno, Helena, m'agrada molt aquesta manera teva de definir la poesia.
Gràcies de nou!; 30 d’octubre del 2011, a les 19:37
Joana ha dit...: Entre blancs núvol
i assegut al teu banc,
t'espera el vers.; 30 d’octubre del 2011, a les 20:26
fanal blau ha dit...: Gràcies, Joana!
M'encanta i m'espera! :); 30 d’octubre del 2011, a les 20:28
M. Roser ha dit...: Un mirador espectacular, tot i ser una mica gris...algú que deu estar llegint núvols, ha deixat la jaqueta al banc, per donar un punt de color al paisatge.
Petons,
M. Roser; 30 d’octubre del 2011, a les 21:48
Carme Rosanas ha dit...: Si m'has trobat els núvols de cap vespre, vindré a llegir-los amb tu, qualsevol dia!

Petonassos, bonica!; 1 de novembre del 2011, a les 21:58
El porquet ha dit...: Caram, quin indret més paradisíac! I que fantàstic tenir temps per a llegir els núvols! Sempre ens sorprenen amb algun conte encisador.; 2 de novembre del 2011, a les 15:49

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)