05 d’octubre 2011

A pleret


A pleret, estones dolces.
El teu temps,
somriu les hores.

14 comentaris:

magazine.cat ha dit...

Senyal inequívoca de que un esta d'allò més be :)

Barcelona m'enamora ha dit...

Estones dolces i hores somrients...què més podríem demanar?

Un petonet fanalet!

El porquet ha dit...

No coneixia l'expressió "a pleret"! M'encanta aprendre nous termes lingüístics... i si és passejant per un blog com aquest, genial com sempre, millor!

Lluís Bosch ha dit...

Transmet una felicitat petita i envejable, difícil de definir. Jo no li hauria posat aquesta coma després de "temps".

carina ha dit...

molt bé, tens gairebé un haikú. Continua escrivint i no paris. Petonets, ja et diré què

Jordi Dorca ha dit...

Dolçament la vida.

Jordi Dorca ha dit...

m'atura en un somriure.

joana ha dit...

M'agrada molt el "A pleret" per gaudir del temps amb bona campanyia i llegint versos com aquests. És tan bonic el que dius... i com ho dius!

Ben fet fanalet!

Joana Navarro ha dit...

A pleret , els teus veroso, ens captiven i ens deixen la dolçor als llavies en llegir-te.

Molt bonic

Carme Rosanas ha dit...

És tan dolç com les estones dolces. I fa somriure ben igual que les hores.

És molt tendre, fanalet.

novesflors ha dit...

M'ha fet pensar en el temps dels infants, quan som petits i no importen les hores ni el pas del temps perquè no hi ha consciència de temps limitat sinó dels moments dolços que estic vivint ara.
La teua col·lecció sobre el temps l'hauries de convertir en llibre (una vegada completa, és clar).

GEMMA ha dit...

El temps reposant, quina metàfora visual més maca!

Elfreelang ha dit...

poesia visual i filosofia poètica concentrades a pleret!

M. Roser ha dit...

El temps sempre somriu, si les hores que vius a pleret, són estones dolces...
Petons,
M. Roser