M'ha fet pensar en el temps dels infants, quan som petits i no importen les hores ni el pas del temps perquè no hi ha consciència de temps limitat sinó dels moments dolços que estic vivint ara. La teua col·lecció sobre el temps l'hauries de convertir en llibre (una vegada completa, és clar).
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Senyal inequívoca de que un esta d'allò més be :)
Estones dolces i hores somrients...què més podríem demanar?
Un petonet fanalet!
No coneixia l'expressió "a pleret"! M'encanta aprendre nous termes lingüístics... i si és passejant per un blog com aquest, genial com sempre, millor!
Transmet una felicitat petita i envejable, difícil de definir. Jo no li hauria posat aquesta coma després de "temps".
molt bé, tens gairebé un haikú. Continua escrivint i no paris. Petonets, ja et diré què
Dolçament la vida.
m'atura en un somriure.
M'agrada molt el "A pleret" per gaudir del temps amb bona campanyia i llegint versos com aquests. És tan bonic el que dius... i com ho dius!
Ben fet fanalet!
A pleret , els teus veroso, ens captiven i ens deixen la dolçor als llavies en llegir-te.
Molt bonic
És tan dolç com les estones dolces. I fa somriure ben igual que les hores.
És molt tendre, fanalet.
M'ha fet pensar en el temps dels infants, quan som petits i no importen les hores ni el pas del temps perquè no hi ha consciència de temps limitat sinó dels moments dolços que estic vivint ara.
La teua col·lecció sobre el temps l'hauries de convertir en llibre (una vegada completa, és clar).
El temps reposant, quina metàfora visual més maca!
poesia visual i filosofia poètica concentrades a pleret!
El temps sempre somriu, si les hores que vius a pleret, són estones dolces...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada