Perdo el que no volia absent,
penjant del lòbul de l'orella.
Com una companyonia discreta, perlada,
amb genuí llampurneig. Bressada.
Al capdavall, només és una arracada
sense poder gronxar-se, ara.
Com una companyonia discreta, perlada,
amb genuí llampurneig, bressada,
que em comboiarà sempre.
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
24 comentaris:
Arracades i mitjons es perden a milions! (jo arracades no, però tinc una mà de mitjons vidus que podria muntar una paradeta de fira)
Arrecades enquadernades, original!
Bon dia de divendres, Marta.
Petons
Quines arracades més originals!!...I com no, les teves paraules plenes de sensibilitat m'han fet sentir i veure d'una manera més propera, aquest objecte, que ens acompanya sempre, com aquesta "companyonia discreta, perlada i amb genuí llampurneig" ...M'ha agradat molt!!
Una abraçada.
Boniques i originals arracades, on les paraules es bressolen al ritme de qui les porta. I qui sap si l’absència, per la pèrdua, li dóna un altre bressolar a qui gustosament la trobi i se les pengi.
(li ensenyaré a la meva filla les arracades que segur que li agraden)
Penjolls d'il·lusions,
que es gronxen
en moments d'emoció.
Són xulíssimes! M'encanten, de veritat. Una abraçada.
Les arracades i jo no ens hem entès mai gaire i m'ha fet somriure el teu post i el teu poema.
Les meves tenien dues manies, perdre's cada dos per tres (això, ja veig que és normal) i la pitjor era fer-me la guitza i fer-me mal... o sigui que em vaig acomiadar d'elles fa molts anys i no les he trobat a faltar ni un segon de la meva vida. :)
La foto és molt divertida i les arracades també. Si aquestes porten poesia potser em podria replantejar el tema...
Cda vegada ets més i més poeta fanal blau...unes arracades llibres! què bo!
Són precioses les arracades! com el teu poema! Durant molts i molts anys sempre he portat una arracada diferent a cada orella. Era molt meu això. Si només n'has perdut una, t'invito a provar-ho amb la que et queda.
Patonets!
Poesia a frec d'orella per sentir-la més bé.
Gràcies per la Felicitació. És una perla que guardaré :)
A mi les arracades sempre m'han agradat (i m'agraden) molt. Però també tinc aquest problema, que se'm perd una, i l'altra, òrfena, em sap greu tirar-la i tampoc no me la pose...
Les de la teua foto, de moment estan emparellades.
Una arracada o un determinat tipus d'arracades pot indicar molt sobre qui les porta. En el cas de la imatge que ens presentes m'han suggerit la creació poètica, són llibretetes que poden ser portadores de les teues paraules escrites, paraules molt significants per a tu.
Les arracades aquestes són bufones, però tot i que a mi també m'agraden molt, jo no sé si gosaria posar-me-les.
Me les volien regalar, però em vaig estimar més que no quedéssin guardades en un calaix.
En aquest viatge vaig perdre l'arracada que més m'estimava...
Caldrà muntar un orfenat!
Un bon vespre, novesflors!
A tu, Joana! :)
Gerònima...dels setze fins als vint i pocs també les duia desparellades...Sovint una més penjoll i l'altra més curta. Entrats els trenta, en vaig dur tres!
Les que duia, tot i anar canviant, feia vint anys que me les havíen regalat!
Potser torno a animar-me a la combinació de la diferència!
Elfreelang,
la fotografia la vaig fer en una parada del mercat artesanal del Castell de Colliure. Són xules, oi?
Gràcies per mirar-me amb tan bon ulls!
Una abraçada amb el desig que et trobis un xic millor!
Carme,
jo sense arracades diria que em sento despulladeta.
Em llevo amb arracades, em dutxo amb arracades, esmorzo amb arracades i ves seguint...
Mai m'han molestat i són, gairebé, com una extensió de mi!
Tu fes, que ja ens les posem els i les altres!
:)
Jordicine, sí són boniques, però només les tinc fotografiades...jejejej
Un petó, guapíssim!
Gràcies, montse, per aquest contrapunt poètic que sempre ens regales!
Una abraçada molt molt gran!
Gràcies, Quadern de mots!
a veure si li agraden...segur que sí!
són tan divertides!!!! :)
Gràcies per venir!
montse, em sembla que ens hem entès! :)
un petó!
Gemma, quan vaig estar en aquesta mostra d'artesania, i en aquesta en concret, vaig pensar en tu. L'hauries disfrutat. Veritables joietes de llibretes, quaderns....
Tota una temptació!
Una abraçada!
Porquet, va...posa data i muntem parada d'arracades vídues i mitjons vidus...encara n'aparellarem algun!!! jajajajajj
Les arracades es perden, però la pèrdua dels mitjons (una realitat empírica) sempre m'ha sorprès...
On deuen ficar-se els cabrons?
:)
Una bona estesa d'arrecades ben oiginals, a més de fer bonic és poden llegir...
Jo dec semblar despulladeta , com dius tu Fanalet, perquè no en porto mai d'arrecades, no tinc ni les orelles foradades...
Petons,
M. Roser
No dona! no ho estàs! I si no en portes és perquè no les trobes a faltar! :)
Jo he dit que m'hi sento, vés. Formen part de la meva geografía!
No em recordo sense...i m'agraden!
Publica un comentari a l'entrada