Moblatge romput

Amb les ganivetades

hem d’esperar a que minvi la brollada

per no fer-ne, del mal  aliè,

el nostre.

Al capdavall

qui empeny el matxet

no ens pot ser bo.

Ni per la sang, ni per la companyia.

I et dic que,

per molt que restauris

el moblatge d’allò

que anomenàvem ser amics,

jo devia ser mirada encegada,

i tu, un impostor.

Fidel com sóc en l’amistat,

avui, prou que em costi,

et seré infidel.

Com una venja amb l'exclussiu i únic propòsit

d’ignorar-te.

Tot i no fer-se'm fàcil. 

Cinquanta minuts i avall.