16 de desembre 2011

Una proposta pels Relats Conjunts

Bocca della verità, Roma, 1632



Sense por.

Amb la certesa

que no perdríem la mà

perquè no  mentíem,

l’amor ens regalimava

de la boca.

Mentre, a les mans,

-carícies als llavis-

tot era plaer de veritat.
 

una proposta de relats conjunts

13 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Quina gràcia! perdona el teu relat no que m'ha agradat molt i molt i és de caire romàntic ...el que m'ha fet gràcia és que fa molt poc l'acabo d'escriure també, molt diferent que el teu i l'he programat si blogger no m'ho esguerra per diumenge...quasi estàvem escrivint al mateix temps!

Elfreelang ha dit...

Un encert afegir la cançó!

Sergi ha dit...

Molt suggeridor. Com se t'ha acudit una cosa tan maca amb aquesta imatge!!?

Carme Rosanas ha dit...

És una meravella que l'amor regalimi de veritat i no mentir mai.

montse ha dit...

Felicitats, després de llegir el teu relat, aquesta cara la veig diferent més humana.

Garbí24 ha dit...

Si la veritat està salvada tot va endavant.......Una aportació molt tendre

El porquet ha dit...

Amb determinació és com a vegades s'ha d'afrontar la realitat. Si no hi ha temença d'haver fet res malament, som-hi!

Marta ha dit...

Sensual, m'agrada, ahir al vespre vaig escriure el meu relat i sorpresa avui quan llegeixo el teu i la paraula regalimar, jo també l'havia utilitzat!!! Bon cap de setmana!

Pilar ha dit...

Segur que les mans acariciaven la mel de la boca que no mentia.
Preciós i suggerent.

M. Roser ha dit...

fanalet ja és ben difícil escriure coses boniques tenint aquesta cara per referència...
Petons,
M. Roser

McAbeu ha dit...

Quan hi ha amor no hi ha ni por ni incerteses. Un relat molt maco!

rits ha dit...

guau!!! quins versos tan bonics i arrel de la imatge.

Rafel ha dit...

És que a l'hora de la veritat no som de pedra.