A la llum d'un fanalet: Aromàtica mirada

17 de febrer 2012

Aromàtica mirada

Aromàtica mirada.

S'engalana la casa

d'un dolç groc.

17 comentaris:

El porquet ha dit...: Ja sento les olors i els colors entrant per la meva pantalleta i omplint casa meva! Bon divendres!; 17 de febrer del 2012, a les 7:09
Quadern de mots ha dit...: Ja arriba la primaveraa!!!

si que és encertat això d'aromàtica mirada. Quan veus una planta com aquesta instintivament ja l'olores.; 17 de febrer del 2012, a les 8:04
GEMMA ha dit...: A mi la mimosa em trasllada a la meva mare que li encanta aquesta planta.

La primavera és propera, gua!

Bon dia, floreta.; 17 de febrer del 2012, a les 8:14
sargantana ha dit...: es divina la mimosa
i la seva olor ho empalaga tot
bona manera de començar la jornada
gracies; 17 de febrer del 2012, a les 8:32
Sergi ha dit...: Ja et poses en mode primavera?; 17 de febrer del 2012, a les 9:12
novesflors ha dit...: Et vesteixes de groc i tot sembla "emprimaverar-se" :); 17 de febrer del 2012, a les 13:36
Elfreelang ha dit...: La mimosa un arbre que em cau be...sí quan treballava fa molts anys en formació professional adaptada ...també hi tenien un parell de mimoses...groc que ens avisa que potser l'hivern té les hores comptades! abraçada!; 17 de febrer del 2012, a les 13:54
Carme Rosanas ha dit...: Groc a l'hivern
ens vol disfressar el fred
de bona olor.; 17 de febrer del 2012, a les 16:07
Assumpta ha dit...: Una vegada vaig brodar un quadret a punt de creu amb un gerro que hi havia mimosa :-) A mi m'agradava, però no sabia com es deia! (sóc terrible, no conec gairebé cap planta ni cap animal, absolutament analfabeta en temes de natura) i vaig anar a la botiga, a comprar més fils, i duia la labor a mig fer... la noia em va dir "Oh, què maco, m'agrada molt la mimosa!"... i, des de llavors, mai he oblidat aquest nom! :-)); 17 de febrer del 2012, a les 17:05
lolita lagarto ha dit...: quina olor....! m'encanta la mimosa! ara el que ja no en tinc tantes ganes és que s'acabi l'hivern.. ja veus a mi m'agrada..ai arraulir-se a la llar de foc..
és un groc especial, alegre però no cridaner..:); 17 de febrer del 2012, a les 17:46
M. Roser ha dit...: De fet, la mimosa és el primer arbre de jardí que floreix a l'hivern...
Des de la finestra fa gairebé un es que m'alegren la vista.
Bona nit.; 17 de febrer del 2012, a les 22:28
M. Roser ha dit...: Perdó, volia dir fa un mes...
Em costa molt desxifrar les lletres que surten a alguns blocs per poder posar comentaris!!!; 17 de febrer del 2012, a les 22:32
rits ha dit...: M'encanta la mimosa, fa l'hivern més càlid.; 17 de febrer del 2012, a les 23:24
Ariadna ha dit...: El groc de la mimosa sempre m'ha tret un somriure. Em fa sentir bé, vés...; 18 de febrer del 2012, a les 9:08
Galionar ha dit...: Quig goig la mimosa! Sembla una promesa de primavera, perquè no perdem l'esperança en cas que el nostre hivern sigui massa llarg...; 18 de febrer del 2012, a les 23:17
Jordi Dorca ha dit...: Avançades sentors de primavera.
Conforten.; 19 de febrer del 2012, a les 12:34
Maijo Ginovart ha dit...: És tan alegre aquesta planta! La complementen tan bé els teus versos! Una abraçada.; 19 de febrer del 2012, a les 22:07

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)