dibuix de la Carme fet d'una fotografia a les itineràncies
El fred es fa escriure.
Es fa escriure en els poemes,
se'ns escriu a les mans i als peus,
a les galtes colrades.
El fred es fa escriure
als carrers i als termòmetres,
dins i fora de les cases,
sota les vànoves
i a les parades de mercat.
El fred es fa escriure
en el baf de l'alè,
als mitjons, els guans i les bufandes.
Es fa escriure, sobretot,
de nit i de matinada,
quan apareix superb i engalanat
amb el seu rostre hivernal
de glaç enriolat i sorneguer.
El fred es fa escriure,
amb llapis de foc,
en les paraules
i en els gestos.
21 comentaris:
I l'escriure compartit escalfa!
Molt bon cap de setmana, Marteta... somric.
Gràcies, fanalet, pel dibuix!
El fred d'avui és clar i net... i també es fa escriure!
Bon dissabte, bonica!
No sé si es fa escriure, però que ens fa parlar-ne... brrr!
Aquest fred enriolat i sorneguer, arriba amb forta sotragada,
ens fa tremolar i remoure
sense parar quiets
buscant la calentor.
I imaginar l'escalforeta (acompanyada) a la vora de la llar... O millor no l'imaginem!!!
Bonic poema
Deu esser per aixo que de vegades em tremola la lletra...
petons de sargantana
També es fa escriure, i de quina manera, a la factura de l'electricitat.
El fred és viu i ens fa estar molt desperts!!
I si el podem contemplar amb el seu "rostre hivernal...enriolat i sorneguer", calentons i gaudint d'un dia assolellat i transparent com el d'avui (ni que sigui a través dels vidres de la finestra) és tot una passada!!
Bon cap de setmana i una abraçada.
Si el fred s'escriu així de bonic... m'encanta ser "filla" de l'hivern!
Bon dissabte!
Amb aquest fred que ens has descrit tan poèticament, tan bellament, jo crec que ja no en tinc tant... de fred.
Preciós, càlid i glaçat a la vegada! Un text de contrastos!
Es fa escriure i es fa llegir!
Bon poema! el fred t'inspira eh! abriga`t! abraçada càlida!
Doncs a mi em fot de mala llet, què vols que et digui!
el fred ha arribat tard però en plena forma!
Escriure el fred amb flama viva...
Percebre la calidesa de l'hivern,
contrastos vitals escrits amb somriures...
Abriga't guapa!
I tant que sí, el fred es fica per tot arreu. Si ens agrada, doncs ja està bé. Si el volem combatre, cal que avivem el caliu de la vida, perquè l'escalforeta també ho envaeixi tot...
Petons,
Amb el teu llapis de foc escalfes les paraules.
Un dibuix ben bonic d'una fotografia també molt bonica.
Tant aquest, com el que has posat a les itineràncies amb la foto són preciosos, amb aquella frase "abrigar-te les rialles"... però filla, comentant poesia jo sóc un desastre. M'agraden i no sé com ho he de dir :-)
El fred fa pensar en paraules... per després escriure-les. El fred fa tremolar per a poder esclafar.
Ara sí que fa fred de debò!!! brrrr!!!
Ves quina casualitat: aquesta nit llegia un conte de l'armeni William Saroyan, on tota l'estona explica que no pot escriure a causa del fred que té, i vinga donar voltes al fred i a l'escriure. Molt bons contes, aquests de Saroyan.
Els tossuts escriurem malgrat tot.
I es fa llegir, i es disfruta a la vora del foc, pacient...
Gràcies per aquest abric -vostre- tan càlid i acompanyador!
Publica un comentari a l'entrada