02 de febrer 2012

AVUI - SENSE TU


MAÑANA - SIN NOSOTROS

Se espera una mañana fría y con niebla.
Por el este,
se avecinan nubes de lluvia.
La visibilidad será escasa.
Condiciones adversas para la circulación.

Según avance la jornada, la gradual
influencia de una cuña anticiclónica por el norte
hará posibles algunos claros.
A pesar de ello, ráfagas fuertes y racheadas de viento
pueden ir acompañadas de tormentas.

Por la noche,
cielos despejados en casi todo el país,
sólo en la parte sureste
podrían darse algunas precipitaciones.

Las temperaturas bajarán considerablemente,
pero aumentará la presión atmosférica.

Al día siguiente
se anuncia soleado,
si bien a los que siguen viviendo
todavía les será de utilidad el paraguas.

Wislawa Szymborska (del poemari Dos puntos)

Avui ens ha deixat la poeta

13 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Posa la pell de gallina, aquest poema... molt ben trobat, fanalet.

L'he llegida poc, només un poemari, d'ella.

Quadern de mots ha dit...

No havia llegir res d'ella i m'ha impactat aquest final, suposo perquè no me l'esperava.

novesflors ha dit...

Darrer vers colpidor.

montse ha dit...

Bonic poema pintat d'ironia.

cantireta ha dit...

Tomás Molina for president. Guai, genial!!

Glo.Bos.blog ha dit...

Sens dubte una gran poeta!

jpmerch ha dit...

Que coses, ha hagut de morir perquè alguns ens assabentem de la seua poesia.

El porquet ha dit...

Com en Jotapé, la seva mort m'ha portat la seva consciència.

Elfreelang ha dit...

Confesso no haver-la llegit...però sempre sap greu que mori una gran dona i poeta! la llegiré

Anònim ha dit...

MELANGIA D'UNA ANIMA PLENA DE SENSIBILITAT,CANT A LA VIDA COTIDIANA,QUINA DOLÇA NORMALITAT¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA

GEMMA ha dit...

Molt bo, carai, quin final més imprevist, una esplèndida metàfora de vida.

Bon cap de setmana, Marta, desitjo que et sigui esplèndid!

M. Roser ha dit...

No coneixia la poetessa, però aquest poema amb aquesta metàfora tan meteorològica de la vida, m'ha encantat...
Petons,

Joana ha dit...

Un bonic homenatge, no me'n vaig adonar el dia que el penjares.
Ai la vida!!!