14 de febrer 2012

Veuràs que aquí dins


Veuràs que aquí dins,
la nit,
és menys freda.
Als vidres entelats
hi escrivim
les hores del dia
abans de cloure els llums.
Des de la fosca,
veiem aparéixer
-fent tentines-
els ulls del dia.

 

10 comentaris:

carina ha dit...

Reineta,
que bonics els teus versos, que càlides les teves paraules. Llegir-te és com tornar a casa després d'una llarga travessa plena d'entrebancs.

Glo.bos.blog ha dit...

Quin poema més acollidor!
Tan sols llegint-lo et relaxa...

Albanta ha dit...

Què puc anar a passar la nit al teu raconet??

Judit ha dit...

M'ha recordat una cançó de "Los Secretos" Sobre un vidrio mojado escribí tu nombre sin darme cuenta...
Quin caleu fanalet, els vidres entelats i el cor al caliu d'un foc!
Petons!!!

Assumpta ha dit...

És preciós! Està tan ben buscada la relació entre la imatge i les paraules! :-)

Sempre li dic a la CARME, però no sé si t'ho havia dit a tu... Ara llegeixo els vostres poemes en veu alta, i reconec que m'arriben molt més! :-))

El porquet ha dit...

Mmmmm quanta calidesa... m'encanta!!!

montse ha dit...

Aquest poema dóna esperança.

M. Roser ha dit...

Aquests vidres entelats m'han fet pensar que, de petita, m'encantava fer-hi dibuixos o escriure paraules.
Un poema que recorda dies freds al caliu de la llar...

Pilar ha dit...

Ulls que ressegueixen corpresos, la meravella del que hi ha escrit als vidres, abans que desaparegui l'aurora que manté les lletres vives.

Carme ha dit...

Entraré aquí dins
a buscar refugi
a les nits més fredes.
Trobaré el dia
damunt dels vidres,
mentre espero.
Potser amb la claror
del nou dia, els reus ulls.