La flor de l'ametller
s'enfila per damunt dels terrats
com una bruixa sense escombra.
Les xemeneies ja no fumegen
i ella, encuriosida,
vol aprendre a volar.
Sap que amb la propera ventada
pètals-braços i pètals-cames
enblanquinaran el terra
de subtils i etèries esperances
que besarà amb els llavis.
N'escamparà l'aroma,
i ho tornarà a intentar.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
6 comentaris:
Les flors de l'ametller són molt boniques, a mi em semblen flocs de neu enrojolats...però són tan delicades, que només un ventet suau ja les fa caure, però aleshores el terra queda tot nevat...
Petons.
L'ametller florit, els pètals voleiant i les ametlles tan bones...
La Natura és generosa!
És ben bonic que nevi pètals! Escampant l'aroma, encara més.
Avui, sí, bona nit.
Tu sí que ets una bruixa de les paraules
Precioses les flors de l’ametller!!
Fa goig veure els ametllers florits, és com un pregó que anuncia la primavera, una primavera que sentim com si ens fes renàixer.
Publica un comentari a l'entrada