30 de maig 2012
Recolza't
Recolza't.
Agafa't del meu bracet
i provem de respirar.
D'aquí a no res, estrenem juny,
temps de bonança, diuen.
De cua d'ull, però,
hi desconfies.
Tant com del verd que en diuen esperança.
Tot se t'emblanquina de calç viva
i crema la pell.
Res no alleuja la coïssor.
Recolza't,
agafa't del meu bracet
i provem de respirar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
21 comentaris:
El juny només empitjorarà el maig en que farà més calor. Per la resta, esperem que no sigui tan terrible.
Oh, quin poema més bonic, Fanalet!
Aquesta planteta és la que viu del aire???
eo...
aquí dos bracets més, vale?
hi ha qui diu que estes plantes viuen de l'aire... i qui pensa que viuen del ferro. en tot cas, a peu o amb les barques, sempre anem tocant fusta.
a vegades, no cal confiar gaire, ni tenir esperances...
anar fent ja ho és tot.
i els carinyos que van i vénen
Una de les imatges que sempre m'ha agradat més és la dels avis de bracet dels seus néts tot passejant.
No ho sé, me l'has feta recordar.
Bon dia, Fanalet!
Avui els teus versos m'arriben ben endins. Aquest 'recolza't' és incisiu.
Jo també vull recolzar-me. Puc?
Tinc una clavallina al patí menys frondosa que aquesta però la rego cada matí i em pica l'ullet sovint,serà que li agrada. Respirem doncs la primavera gronxant-se a l'aire :)
provem-ho...i respirem a fons que bona falta ens fa
Poema bonic, bonic i generós.
Fet! Un petó i fins aviat.
Quina sort l'amic /l'amiga que rep amb generositat l'oferiment d'un braç per recolzar-se! Fins i tot quan les coses vagin malament, sabrà que no li faltarà el suport per continuar alenant.
Una abraçada!
Sempre va bé recolzar-se en algú quan van maldades, però és fantàstic fer de bracet amb algú, només per plaer...
Petons.
I és que sempre que ens podem recolzar amb algú, la vida es passa millor!
Demà entrem al juny... i com sigui tant calurós com aquesta setmana no se pas que farem a l'Agost!!! tot i això..... jo continuo pensant que VISCA L'ESTIU!!! :P
Tenir algú amb qui recolzar-se sempre està bé.
Al Juny va néixer la meva filla petita, potser per això és un mes que m'agrada.
Em recolço, sobre la calç de la paret guarnida de la planta verda que s'alimenta de l'aire. Potser en rebré una mica.
Trobo preciosa i subtil, la teva inspiració.
respirar, respirar aire nou... sí, sí sí!!
i així del braçet potser el verd esperança no ens farà desesperar..
preciosa foto mínimal!
petonassos Fanaletti!
El poema ja no cal dir-ho, però la foto també m'encanta.
Respirar l’alè càlid de l’harmonia mentre ens recolzem en aquest bracet d’esperança.
Abraçades d’anada.
Realment, aquest és un excel.lent recer de lectura :-)
Avui al migdia has sortit al 33, Fanal. Diria que era dins el programa de Generació Digital.
Viure de l'aire i florir en rosa,
ves quina vida més preciosa.
Repirem, vivim... com m'agraden els teus poemes, neneta!
Publica un comentari a l'entrada