30 de maig 2012

Recolza't


Recolza't.
Agafa't del meu bracet
i provem de respirar.

D'aquí a no res, estrenem juny,
temps de bonança, diuen.
De cua d'ull, però,
hi desconfies.
Tant com del verd que en diuen esperança.

Tot se t'emblanquina de calç viva
i crema la pell.
Res no alleuja la coïssor.

Recolza't,
agafa't del meu bracet
i provem de respirar.



21 comentaris:

Sergi ha dit...

El juny només empitjorarà el maig en que farà més calor. Per la resta, esperem que no sigui tan terrible.

Glo.Bos.blog ha dit...

Oh, quin poema més bonic, Fanalet!
Aquesta planteta és la que viu del aire???

iruna ha dit...

eo...

aquí dos bracets més, vale?

hi ha qui diu que estes plantes viuen de l'aire... i qui pensa que viuen del ferro. en tot cas, a peu o amb les barques, sempre anem tocant fusta.

a vegades, no cal confiar gaire, ni tenir esperances...
anar fent ja ho és tot.

i els carinyos que van i vénen

El porquet ha dit...

Una de les imatges que sempre m'ha agradat més és la dels avis de bracet dels seus néts tot passejant.

No ho sé, me l'has feta recordar.

Bon dia, Fanalet!

Ariadna ha dit...

Avui els teus versos m'arriben ben endins. Aquest 'recolza't' és incisiu.

jpmerch ha dit...

Jo també vull recolzar-me. Puc?

Joana ha dit...

Tinc una clavallina al patí menys frondosa que aquesta però la rego cada matí i em pica l'ullet sovint,serà que li agrada. Respirem doncs la primavera gronxant-se a l'aire :)

Garbí24 ha dit...

provem-ho...i respirem a fons que bona falta ens fa

novesflors ha dit...

Poema bonic, bonic i generós.

Jordicine ha dit...

Fet! Un petó i fins aviat.

Galionar ha dit...

Quina sort l'amic /l'amiga que rep amb generositat l'oferiment d'un braç per recolzar-se! Fins i tot quan les coses vagin malament, sabrà que no li faltarà el suport per continuar alenant.
Una abraçada!

M. Roser ha dit...

Sempre va bé recolzar-se en algú quan van maldades, però és fantàstic fer de bracet amb algú, només per plaer...
Petons.

Alba ha dit...

I és que sempre que ens podem recolzar amb algú, la vida es passa millor!
Demà entrem al juny... i com sigui tant calurós com aquesta setmana no se pas que farem a l'Agost!!! tot i això..... jo continuo pensant que VISCA L'ESTIU!!! :P

jomateixa ha dit...

Tenir algú amb qui recolzar-se sempre està bé.
Al Juny va néixer la meva filla petita, potser per això és un mes que m'agrada.

Pilar ha dit...

Em recolço, sobre la calç de la paret guarnida de la planta verda que s'alimenta de l'aire. Potser en rebré una mica.
Trobo preciosa i subtil, la teva inspiració.

lolita lagarto ha dit...

respirar, respirar aire nou... sí, sí sí!!
i així del braçet potser el verd esperança no ens farà desesperar..
preciosa foto mínimal!
petonassos Fanaletti!

Laura T. Marcel ha dit...

El poema ja no cal dir-ho, però la foto també m'encanta.

Papallona blava. ha dit...

Respirar l’alè càlid de l’harmonia mentre ens recolzem en aquest bracet d’esperança.
Abraçades d’anada.

martí ha dit...

Realment, aquest és un excel.lent recer de lectura :-)

Avui al migdia has sortit al 33, Fanal. Diria que era dins el programa de Generació Digital.

Olga Xirinacs ha dit...

Viure de l'aire i florir en rosa,
ves quina vida més preciosa.

carina ha dit...

Repirem, vivim... com m'agraden els teus poemes, neneta!