19 de setembre 2012

Fer un mosset


Fer un mosset 
de passos sense presses.
Estiregassar el temps.

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Amb el desig sincer que el temps se't estiregassi a la teva mida. A partir de demà mateix :)

(bé també podria ser d'avui mateix) :D

Una abraçada preciosa

fanal blau ha dit...

Carme,
espero poder trobar-li la dimensió adeguada per deixar de tenir la sensació que duu un ritme massa ràpid.
Una aturadeta i santornem-hi. :)
Li demano a la tardor, passejades més calmes per les vostres cases; sense presses.
N'estic convençuda que podrà ser així.
Una abraçada per a tu, estimada!

lolita lagarto ha dit...

Fanalet.. no podem frenar el temps o sigui que haurem de mirar d'estiragarsar-lo..
saltar-se una estació de tant en tant va bé, de tornada segur que descobreixes camins nous..
fins aviat Fanaleti! una abraçada llarga llarga.. i mira per la finestra de tant en tant..:)

Joan Guasch ha dit...

Em penso que la dimensió temporal en la qual vivim s'ha anat accelerant de mala manera. Si trobes la fórmula per estiregassar-lo (quina expressió més bonica), fes-nos-ho saber. ;-)

Glo.Bos.blog ha dit...

Jo també et desitjo que trobis aquest temps per assaborir el que més t'agradi! :)

montse ha dit...

Aquest és el plantejament que m'he fet de la vida!!
La veritat és que la sensació és que correr massa el temps.
M'agrada la imatge...Entreobrir la porta poquet a poquet i en silenci i guaitar, per si no m'agrada el que hi veig dins, tornar-la a tancar i seguir obrint portes!!
Gràcies per evocar-me la reflexió.
Una abraçada.

El porquet ha dit...

Aiiiii, tant sovint se m'oblida aquesta màxima d'estirar el temps i mirar de gaudir cada segon i cada minut... cony de vida!

Alba ha dit...

no acabo d'entendre això d'estiregassar el temps fotent-li mossades! hehehe!
Una abraçada fanalet!

novesflors ha dit...

Amb ben poques paraules ja has aconseguit estiragassar-lo una mica, el temps, jo m'he sentit emperesida i tot, com un gatet roncador :)

rosana ha dit...

...anar poquet a poquet, serenament per la vida...

jomateixa ha dit...

tots voldríem estirar el temps, però gairebé sempre és el temps qui ens estira a nosaltres.

Laura T. Marcel ha dit...

No se ben bé si la solució es estirar el temps perquè això vol dir que encara hi podem posar més coses a dintre. I d'això ja n'hi tenim prou. Es tracta de saber-nos prendre les coses amb tranquilitat i asaborejar-les sense pressa...el misteri de les coses senzilles tan difícil de descobrir...

rits ha dit...

estiregassar... no la coneixia aquesta!

pas a pas, sense presses però sense pauses.

Joana ha dit...

Mossets, glopets...tot a pas lent...
Una abraçada fanalet!