Carme, espero poder trobar-li la dimensió adeguada per deixar de tenir la sensació que duu un ritme massa ràpid. Una aturadeta i santornem-hi. :) Li demano a la tardor, passejades més calmes per les vostres cases; sense presses. N'estic convençuda que podrà ser així. Una abraçada per a tu, estimada!
Fanalet.. no podem frenar el temps o sigui que haurem de mirar d'estiragarsar-lo.. saltar-se una estació de tant en tant va bé, de tornada segur que descobreixes camins nous.. fins aviat Fanaleti! una abraçada llarga llarga.. i mira per la finestra de tant en tant..:)
Em penso que la dimensió temporal en la qual vivim s'ha anat accelerant de mala manera. Si trobes la fórmula per estiregassar-lo (quina expressió més bonica), fes-nos-ho saber. ;-)
Aquest és el plantejament que m'he fet de la vida!! La veritat és que la sensació és que correr massa el temps. M'agrada la imatge...Entreobrir la porta poquet a poquet i en silenci i guaitar, per si no m'agrada el que hi veig dins, tornar-la a tancar i seguir obrint portes!! Gràcies per evocar-me la reflexió. Una abraçada.
No se ben bé si la solució es estirar el temps perquè això vol dir que encara hi podem posar més coses a dintre. I d'això ja n'hi tenim prou. Es tracta de saber-nos prendre les coses amb tranquilitat i asaborejar-les sense pressa...el misteri de les coses senzilles tan difícil de descobrir...
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Amb el desig sincer que el temps se't estiregassi a la teva mida. A partir de demà mateix :)
(bé també podria ser d'avui mateix) :D
Una abraçada preciosa
Carme,
espero poder trobar-li la dimensió adeguada per deixar de tenir la sensació que duu un ritme massa ràpid.
Una aturadeta i santornem-hi. :)
Li demano a la tardor, passejades més calmes per les vostres cases; sense presses.
N'estic convençuda que podrà ser així.
Una abraçada per a tu, estimada!
Fanalet.. no podem frenar el temps o sigui que haurem de mirar d'estiragarsar-lo..
saltar-se una estació de tant en tant va bé, de tornada segur que descobreixes camins nous..
fins aviat Fanaleti! una abraçada llarga llarga.. i mira per la finestra de tant en tant..:)
Em penso que la dimensió temporal en la qual vivim s'ha anat accelerant de mala manera. Si trobes la fórmula per estiregassar-lo (quina expressió més bonica), fes-nos-ho saber. ;-)
Jo també et desitjo que trobis aquest temps per assaborir el que més t'agradi! :)
Aquest és el plantejament que m'he fet de la vida!!
La veritat és que la sensació és que correr massa el temps.
M'agrada la imatge...Entreobrir la porta poquet a poquet i en silenci i guaitar, per si no m'agrada el que hi veig dins, tornar-la a tancar i seguir obrint portes!!
Gràcies per evocar-me la reflexió.
Una abraçada.
Aiiiii, tant sovint se m'oblida aquesta màxima d'estirar el temps i mirar de gaudir cada segon i cada minut... cony de vida!
no acabo d'entendre això d'estiregassar el temps fotent-li mossades! hehehe!
Una abraçada fanalet!
Amb ben poques paraules ja has aconseguit estiragassar-lo una mica, el temps, jo m'he sentit emperesida i tot, com un gatet roncador :)
...anar poquet a poquet, serenament per la vida...
tots voldríem estirar el temps, però gairebé sempre és el temps qui ens estira a nosaltres.
No se ben bé si la solució es estirar el temps perquè això vol dir que encara hi podem posar més coses a dintre. I d'això ja n'hi tenim prou. Es tracta de saber-nos prendre les coses amb tranquilitat i asaborejar-les sense pressa...el misteri de les coses senzilles tan difícil de descobrir...
estiregassar... no la coneixia aquesta!
pas a pas, sense presses però sense pauses.
Mossets, glopets...tot a pas lent...
Una abraçada fanalet!
Publica un comentari a l'entrada