A la llum d'un fanalet: Fer un mosset

19 de setembre 2012

Fer un mosset

Fer un mosset

de passos sense presses.

Estiregassar el temps.

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Amb el desig sincer que el temps se't estiregassi a la teva mida. A partir de demà mateix :)

(bé també podria ser d'avui mateix) :D

Una abraçada preciosa; 19 de setembre del 2012, a les 15:52
fanal blau ha dit...: Carme,
espero poder trobar-li la dimensió adeguada per deixar de tenir la sensació que duu un ritme massa ràpid.
Una aturadeta i santornem-hi. :)
Li demano a la tardor, passejades més calmes per les vostres cases; sense presses.
N'estic convençuda que podrà ser així.
Una abraçada per a tu, estimada!; 19 de setembre del 2012, a les 16:30
lolita lagarto ha dit...: Fanalet.. no podem frenar el temps o sigui que haurem de mirar d'estiragarsar-lo..
saltar-se una estació de tant en tant va bé, de tornada segur que descobreixes camins nous..
fins aviat Fanaleti! una abraçada llarga llarga.. i mira per la finestra de tant en tant..:); 19 de setembre del 2012, a les 18:37
Joan Guasch ha dit...: Em penso que la dimensió temporal en la qual vivim s'ha anat accelerant de mala manera. Si trobes la fórmula per estiregassar-lo (quina expressió més bonica), fes-nos-ho saber. ;-); 19 de setembre del 2012, a les 18:45
Glo.Bos.blog ha dit...: Jo també et desitjo que trobis aquest temps per assaborir el que més t'agradi! :); 20 de setembre del 2012, a les 0:39
montse ha dit...: Aquest és el plantejament que m'he fet de la vida!!
La veritat és que la sensació és que correr massa el temps.
M'agrada la imatge...Entreobrir la porta poquet a poquet i en silenci i guaitar, per si no m'agrada el que hi veig dins, tornar-la a tancar i seguir obrint portes!!
Gràcies per evocar-me la reflexió.
Una abraçada.; 20 de setembre del 2012, a les 9:43
El porquet ha dit...: Aiiiii, tant sovint se m'oblida aquesta màxima d'estirar el temps i mirar de gaudir cada segon i cada minut... cony de vida!; 20 de setembre del 2012, a les 10:27
Alba ha dit...: no acabo d'entendre això d'estiregassar el temps fotent-li mossades! hehehe!
Una abraçada fanalet!; 20 de setembre del 2012, a les 15:27
novesflors ha dit...: Amb ben poques paraules ja has aconseguit estiragassar-lo una mica, el temps, jo m'he sentit emperesida i tot, com un gatet roncador :); 20 de setembre del 2012, a les 19:00
rosana ha dit...: ...anar poquet a poquet, serenament per la vida...; 22 de setembre del 2012, a les 9:48
jomateixa ha dit...: tots voldríem estirar el temps, però gairebé sempre és el temps qui ens estira a nosaltres.; 22 de setembre del 2012, a les 17:54
Laura T. Marcel ha dit...: No se ben bé si la solució es estirar el temps perquè això vol dir que encara hi podem posar més coses a dintre. I d'això ja n'hi tenim prou. Es tracta de saber-nos prendre les coses amb tranquilitat i asaborejar-les sense pressa...el misteri de les coses senzilles tan difícil de descobrir...; 23 de setembre del 2012, a les 10:04
rits ha dit...: estiregassar... no la coneixia aquesta!

pas a pas, sense presses però sense pauses.; 23 de setembre del 2012, a les 22:43
Joana ha dit...: Mossets, glopets...tot a pas lent...
Una abraçada fanalet!; 25 de setembre del 2012, a les 21:16

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)