Y sentimos
que azules y añiles
siguen augurando danzas
con misterio
para zambullirse en la transparencia.
El agua siempre nutre.
13 de febrer 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
A mi deixa'm cabussar-me
en la teva poesia...
que com si fos aigua,
també nodreix.
Publica un comentari a l'entrada