En un d'aquests bonics camins pels que passegem, la iruna va penjar una cançó de la lila downs. M'agrada molt com canta i també m'agrada molt el nivell de compromís que assumeix amb la societat mexicana.
Té una cançó que, sempre que l'escolto, em trasbalsa i m'emociona.
Com que demà és el dia de la dona treballadora, vull recordar-me'n també de les dones treballadores violades, desaparegudes i assassinades a Ciudad Juarez. Chihuhaua. Mèxic.
I és que, malgrat que de vegades, pugui caure en el parany de la queixa...em sento tant afortunada!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
14 comentaris:
caldran generacions per canviar moltes actituds, comportaments, idees, sentiments que tenen com a resultat la manca de respecte per les dones, per els altres humans, per la vida... Bakunin va pronosticar 400 anys... ja només en falten 200!
que no falti la queixa, ni el cant ni la solidaritat!
petons i llepades març-ials? març-ianes? va... de març!
ufff... és horrible. i que tot això, damunt, sigue "organitzat", i que no es remogue prou cel i terra per a donar suport a qui el necessita i buscar formes per a evitar tanta violència, encara m'esgarrifa més.
la cançó i les imatges m'han impressionat des del primer segon.
has vist com corrien aquelles noies entre les creus? i com una dona s'abraçava a la terra...?
m'agrada que digues que intentes no caure en lo parany de la queixa... perquè no ajuda. i m'agradaria que tampoc caiguéssem en lo parany de "contra la violència, violència", perquè em sembla que tampoc és un camí que pugue portar-mos enlloc.
una abraçada, fanal blau.
Felictat i llibertat per a tu i totes les dones!
..que l'8 de març no sigui només el dia del consumisme...
una abraçada
des d'abans de tenir problemes d'oïda, mai quedava prou tranquil si no entenia les lletres de les cançons...
ara, m'agrada llegir-les i rellegir-les... perdona'm si no et sembla correcte transcriure, fanal blau, o si és el cas, esborra el comentari...
Desde tempano, la niña reza,
pa' que su día no sea tan largo
y con la luz de madrugada,
hace limpieza de sus encargos
cierra los ojos pa' no mirarse,
que en el espejo se va notando
que su trabajo la está acabando
y es que su santo está en descanso
todos los días, todas las horas,
en esa espuma de sus tristezas,
uñas y carne, sudor y fuerzas,
todo su empeño, todos sus sueños,
se van quedando en sus recuerdos,
en la memoria de sus anhelos
Ay! melena negra carita triste, Rosa María
buscando vives tus días y noches una salida
que un domingo libra este infierno tuyo por tu alegría.
Maquiladora sólo un recuerdo será algún día
y la cosecha tu propio fruto será algún día,
será algún día.
Que a las desaparecidas
les hagan justícia...
justícia...
Ay! melena negra carita triste, Rosa María
buscando vives tus días y noches una salida
que un domingo libra este infierno tuyo por tu alegría.
Que redimidos sean tus patrones será algún día
y que la humildad se vuelva orgullo será algún día
y que seas igual a los demás será algún día,
será algún día.
Gatot,
no només em sembla correcte, sinó que m'agrada molt que hagis transcrit la lletra. Gràcies!
Del pronòstic de Bakunin...ho deixo córrer! Desitjo que no haguem d'esperar tant!
Però vivim en un "mundito" que la queixa i la protesta solidària se'm fa necessària. Però més necessàries se'm fan les actituds que prenem davant el que ens envolta.
Penso que hi ha un munt de coses que no estan al meu abast, però que hi ha un altre munt de coses que sí ho estan. I procuro, d'aquest segon pilonet, fer-ne alguna cosa.
I, també, un pilot de ganes de que, situacions com aquestes, no li passin mai més ni a cap dona, ni a cap home, ni a cap infant...
petons i abraçades també per a tu!
iruna,
és totalment horrible, i esgarriga!
Jo crec que la justícia mai no ha de passar per la violència, perquè com tu dius seria tornar a reproduïr-la, i a sobre reforçant-la i legitimant-la. Però tampoc ens podem quedar amb la impunitat d'uns fets tant inhumans.
Malauradament, a nivell mundial, les màfies i les xarxes del narcotràfic, ens porten a la barbàrie.
una abraçada, iruna
lliri blanc,
a mi mai m'han fet el pes "els dies establerts com a dia de...", perquè com tu dius ens volen atrapar en aquesta societat de consum.
Moltes vegades, un petó, és el millor dels regals!
un petó pel dia!
Fanal blau, davant de tantes coses de la vida, des del nostre petit racó de món privilegiat, penso que no podem mai acabar d'entendre nio de sentir què passa allà, què es viu allà, quà se sent estant allà.
Esgarrifa el vídeo i és necessari veure'l per a poder entendre una petita mica.
Si encara falten 200 anys! Potser si que encara ens hem de queixar molt. I no pas precisament per a nosaltres mateixes, sinó per a elles.
Será algún día....
Tant de bó, arribi un dia en el que no calgui lluitar més, en el que aquestes injusticies no quedin sense resoldre.. algún día...
Potser si, encara que desgraciadament,no hi tinc molta fe.
Quina llástima!
200 anys? Encara? deumeu!
buf,buf,buf, cal veure el video per comprendre una miqueta... m'ha fet esgarrifar.
petonets, reina!
Escriptors com el Bolaño n'han parlat d'aquests assassinats però de moment resten en la impunitat.
Hem de seguir, hem de mantenir l'esperança...
Carme,
potser sí que haurem de continuar queixant-nos pel que ens "hem de queixar".
Una bona estrena de setmana!
Anna, gràcies per passar, ens anirem llegint!
Jo em resisteixo una mica a perdre digues-li la fe o l'esperança o el desig de canvis...
un bon dilluns que ara s'estrena!
Montse...i d'aquí a cent anys tots "calvos"...Esperem que poguem veure forces canvis...!!!
que tinguis uns bons dies menys atrafegats i més tranquils que els darrers.
Petonets també per a tú.
Kweilan,
escriure pot ser una bona manera de denúncia.
Just estic llegint "Los detectives salvajes" d'ell.
Gràcies per passar i un bon dia!
Zel,
doncs sí, zel, jo crec que hem de seguir, aquí i amb tantes altres coses...
Una abraçada de dilluns estrenat!
Ahi estem... Ànim noies, i nois que ens acompanyeu!! Com diu el Gatot (Bakunin) sols ens queden 200 anys!!
petonets fanal blau!!
No hi pot haver justícia. En casos com aquest, l'únic reméi és la neteja i començar de zero, perquè elles mai més tornaran.
Albanta,
anirem fent, però fent...si més no, una miqueta de soroll...
Trini,
elles no tornaran, malauradament...
Que no en marxin d'altres.
Publica un comentari a l'entrada