17 de març 2009

Relats Conjunts: El pelele

(Una altre proposta de Relats Conjunts)


Diumenge, ben dinat, mentre preniem el cafè, en Benet va posar-se a tafanejar el blog. Quan va veure “El pelele” de Goya se li va escapar una riota que va fer dirigir totes les nostres mirades cap a ell.

Ens va explicar que a ca els seus avis, tenien una litografia d’aquesta pintura (molt probablement, deia, retallada d’algun calendari de propaganda) i malquadrada en un marc barroc.
Quan les seves quatre germanes, ben conxorxades entre elles, anaven a sisar una presa de xocolata i melindros fora d’hores de berenar al rebost de l’àvia, se’l miraven, li assenyalaven amb el dit la imatge del pelele i li recordaven...

- Ja saps...Benet....el que et pot passar si ho garles...!

I li vam dir...Beneit...

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je, les germane s devien se r com jo... què no faria jo per una presa de xocolata!

laberint ha dit...

(smile)

Sergi ha dit...

Que xantatgistes!
Nota mental: no parlar mai de relats conjunts amb els coneguts i familiars.

Bon relat!

Anònim ha dit...

Pobre Benet, devia estar tremolant! XDDD

Jordi Casanovas ha dit...

potser més anècdota que relat?

kweilan ha dit...

Que dolentes aquestes germanes. Molt divertit.

assumpta ha dit...

je,je,je
Ai, aquestes germanes !
La xocolata és el que té, que enganxa molt, com aquest relat !
;)

Mireia ha dit...

curt i ras; molt bo! M'has deixat amb el dubte de la veracitat del a història

Nymnia ha dit...

Quina gràcia! Molt bon relat! Diviertit i curios de veritat!

Abril ha dit...

Divertit i ben trobat!!! :-)