El riu duia escrit el teu nom.
Creu-t'ho.
Darrera dels finestrons atrotinats,
ulls que somreien en veure't.
Espurnes de colors
en un paisatge que podria mirar-se aquí
com obac i ombrívol.
Creu-t'ho.
Darrera dels finestrons atrotinats,
ulls que somreien en veure't.
Espurnes de colors
en un paisatge que podria mirar-se aquí
com obac i ombrívol.
_Interior_de_taller_-_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
.JPG)
4 comentaris:
és cert!
jo ho vaig veure!
el riu portava el seu nom...
Quin gustet, tornar a llegir un poema teu! És preciós!
Quina manera més bonica de descriure l'Onyar i les seves cases.
barbollaire...
a que sí?
qui ho havia de veure, ja ho ha vist! ;)
un petó!
carme,
quin gustet que m'ho diguis...
un petonet!
marta,
què bonic és l'onyar atravessant girona...i què bonica és girona...i els seus missatges!
una abraçada i gràcies per passar!
Publica un comentari a l'entrada