13 de maig 2009

més temps de flors




El riu duia escrit el teu nom.
Creu-t'ho.
Darrera dels finestrons atrotinats,
ulls que somreien en veure't.
Espurnes de colors
en un paisatge que podria mirar-se aquí
com obac i ombrívol.

4 comentaris:

Barbollaire ha dit...

és cert!
jo ho vaig veure!
el riu portava el seu nom...

Carme Rosanas ha dit...

Quin gustet, tornar a llegir un poema teu! És preciós!

Marta ha dit...

Quina manera més bonica de descriure l'Onyar i les seves cases.

fanal blau ha dit...

barbollaire...

a que sí?
qui ho havia de veure, ja ho ha vist! ;)

un petó!


carme,

quin gustet que m'ho diguis...

un petonet!

marta,

què bonic és l'onyar atravessant girona...i què bonica és girona...i els seus missatges!

una abraçada i gràcies per passar!