03 de maig 2009

No haikús

Et faré d'apòsit
per la tristor.


...


T'ompliré l'ànima
de petons
i de dolça salivera.


...


Esmorzaré plaer
ensucrat
de ditades que emprenten.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Llegeixo-escric

Paraules,
com apòsits
guaridors.

Placideses
com petons
d'ànimes.

Dolços esmorzars
de dits
ensucrats.

Rita ha dit...

Aplaudiments a totes dues!
Preciosos! :-)

robadestiu ha dit...

els petons dolços sempre omplen l'ànima. Molt bonic :-)

Montse ha dit...

I més aplaudiments de part meva pels no haikús teus i pels no haikús de la Carme!

kweilan ha dit...

Plas, plas...jo també aplaudeixo...llegeixo aquests versos i em passa a l'inrevès dels post anterior...el temps es para i en gaudeixo.

fanal blau ha dit...

carme...
d'això se'n podria dir un improvitzat treball en equip? Jo et llegeixo i miraré de tornar a escriure...

Gràcies per la teva mirada!

fanal blau ha dit...

Rita,

aquesta senyora del pis de dalt, els ha millorat!
bona nit tinguis!

fanal blau ha dit...

robadestiu...
és que els petons...si no són dolços...probablement no són petons.
I omplen l'ànima i porten somriures.

una abraçada!:)

fanal blau ha dit...

Montse/Arare,

venint de vostè...sempre són un afalac ;)
Gràcies, noia!

fanal blau ha dit...

kweilan,

doncs mira, va molt i molt bé poder aturar-se i gaudir.
Moltíssimes gràcies per passar.