Et faré d'apòsit
per la tristor.
...
T'ompliré l'ànima
de petons
i de dolça salivera.
...
Esmorzaré plaer
ensucrat
de ditades que emprenten.
per la tristor.
...
T'ompliré l'ànima
de petons
i de dolça salivera.
...
Esmorzaré plaer
ensucrat
de ditades que emprenten.
10 comentaris:
Llegeixo-escric
Paraules,
com apòsits
guaridors.
Placideses
com petons
d'ànimes.
Dolços esmorzars
de dits
ensucrats.
Aplaudiments a totes dues!
Preciosos! :-)
els petons dolços sempre omplen l'ànima. Molt bonic :-)
I més aplaudiments de part meva pels no haikús teus i pels no haikús de la Carme!
Plas, plas...jo també aplaudeixo...llegeixo aquests versos i em passa a l'inrevès dels post anterior...el temps es para i en gaudeixo.
carme...
d'això se'n podria dir un improvitzat treball en equip? Jo et llegeixo i miraré de tornar a escriure...
Gràcies per la teva mirada!
Rita,
aquesta senyora del pis de dalt, els ha millorat!
bona nit tinguis!
robadestiu...
és que els petons...si no són dolços...probablement no són petons.
I omplen l'ànima i porten somriures.
una abraçada!:)
Montse/Arare,
venint de vostè...sempre són un afalac ;)
Gràcies, noia!
kweilan,
doncs mira, va molt i molt bé poder aturar-se i gaudir.
Moltíssimes gràcies per passar.
Publica un comentari a l'entrada