Preciosa foto, però la música... Aquesta és la música que sona quan em truca el meu xurri. Hem vist Amélie unes quatre o cinc vegades i ens encanta (som rarets, ja ho sé, però ens encanta) :)
la veritat és que no ho recordo, però probablement se'm va disparar el flash...
i de la fotografía, tot i que m'agrada força i sí recordo, fil per randa, el moment que la vaig fer, amb l'autorització gestual de l'acordionista que va acompanyar l'assentiment amb un somriure... em quedo amb la sonoritat que puc escoltar ara i la dolça melodia que m'arriba quan enfilo els graons a contrallum...
I avui que tinc una estoneta jo també m'hi enfilo per aquests graons per gaudir de tota aquesta bellesa, senzillesa i sensibilitat: música, paraules, imatge... moltes felicitats!
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
14 comentaris:
Preciosa foto, però la música...
Aquesta és la música que sona quan em truca el meu xurri. Hem vist Amélie unes quatre o cinc vegades i ens encanta (som rarets, ja ho sé, però ens encanta) :)
Al mòbil, volia dir..., ais... ja és massa tard... ;)
aiiixxxx, Trini!
Segur que et sona al mòbil i també als dins
;¬P
Fanalet... les paraules son precioses...
I la fotografia és bella. És una canya de foto!
Se't va disparar el flash, oi? O si més no ho sembla.
I és el que tenen els contrallums.
Són màgics!!
Buf! realment no sé que m'agrada més: les paraules o la foto...
mmmmmmmmmmmmmmmmmmhhhh!
saps què?
totes dues són magnífiques!
Una petó dolcíssim, nina
:¬)*********
trini,
...la música t'asseguro que és fantàstica!
la del teu xurri, segur que també...;)
petonet de bona nit!
sí, mestre...
la veritat és que no ho recordo, però probablement se'm va disparar el flash...
i de la fotografía, tot i que m'agrada força i sí recordo, fil per randa, el moment que la vaig fer, amb l'autorització gestual de l'acordionista que va acompanyar l'assentiment amb un somriure...
em quedo amb la sonoritat que puc escoltar ara i la dolça melodia que m'arriba quan enfilo els graons a contrallum...
n'aniré aprenent...
un petó, barbollaire!
gràcies sempre per la teva mirada!
Uf! Fanal blau quina meravella!
Jo tampoc sabria dir què m'agrada més... però les paraules les trobo precioses.
I avui que tinc una estoneta jo també m'hi enfilo per aquests graons per gaudir de tota aquesta bellesa, senzillesa i sensibilitat: música, paraules, imatge... moltes felicitats!
Molt bonic, fanalet!
Les paraules precioses i la música es fa seves les paraules.
Nena... una gran virtud que tens és aconseguir fascinar amb tan poques paraules.
Una música perfecte per l'imatge i el text!!
Jo avui també m'he trobat a Amèlie... no pujava les escales pero si he enfilat graons d'una dolça experiència. Bon cap de setmana!
El poema i la foto... una meravella. M'han encantat.
Fanal... que bonic, tot, la foto, els teus mots, els sentiments, la musica.... Precios. Petonets.
Precioses paraules per acompanyar la bonica fotografia... i a més el vals d'amélie! és un moment perfecte!.
Publica un comentari a l'entrada