A la llum d'un fanalet: Algú va escriure...

07 d’agost 2009

Ando calada de ti como de esa lluvia bajo la que amo andar.

Marta ha dit...: Una bona descripció de l'enamorament.; 8 d’agost del 2009, a les 1:47
zel ha dit...: I tan bona, això és estar absolutament penjat/ada!!!!; 8 d’agost del 2009, a les 2:16
Carme Rosanas ha dit...: A vegades és tan bonic caminar sota la pluja i deixar-se amarar... i l'enamorament, doncs també!; 8 d’agost del 2009, a les 17:38
Trini González Francisco ha dit...: Quan llegeixes coses com aquesta no t'entra com un cuquet d'enveja per no haver estat capaç d'escriure-ho tu? És tant..., tant..., tant carnal, tant veritat, tant viu..., tant...

10! :)

No entenc perquè, darrerament, el teu blog se m'actualitza al cap de dos o tres dies...! En fi..., diuen que nunca es tarde, si la dicha es buena, no) ;); 9 d’agost del 2009, a les 20:42
novesflors ha dit...: En la vida sempre hi ha moments o temporades en què et sents calat o calada, xop d'algú de cap a peus... i mentre dura, mira, ni ens constipem ni res...
:); 9 d’agost del 2009, a les 21:09
Elfreelang ha dit...: Paraules ben descriptives...xopa d'amor... com de la pluja...ai i no ens calen paraigües ni impermeables per protegir-nos...; 12 d’agost del 2009, a les 12:37