13 d’agost 2009

Hang







Notes, sons, pentagrames,
danses, passes, puntes de dits.
LLiscants de pell
i melodies.
Així, epitèlica.

4 comentaris:

Trini ha dit...

Fa temps vaig veure una espècie de reportatge sobre instruments de percussió i van incidir en aquest i un altre que s'utilitzen també per ritmes antillans.

5!!!! (uouououooooooooo...) XD

Elvira FR ha dit...

La sonoritat d'aquest instrument és prodigiosa....pel barri gòtic ja fa anys hi havia un noi que el tocava...
Molt sonor i bell el post!

Carme ha dit...

No puc veure ni sentir res... et llegeixo...

He sentit aquest instrument algun cop.

Una abraçada.

barbollaire ha dit...

una música circular, plena, melòdica.
Com els sentiments més purs, més plens, més difícils.
Obre ressons interns.

Omple't, doncs, d'ells.

Els altres, com les tempestes d'estiu, passaran.