A la llum d'un fanalet: Hang

13 d’agost 2009

Notes, sons, pentagrames,
danses, passes, puntes de dits.
LLiscants de pell
i melodies.
Així, epitèlica.

Trini González Francisco ha dit...: Fa temps vaig veure una espècie de reportatge sobre instruments de percussió i van incidir en aquest i un altre que s'utilitzen també per ritmes antillans.

5!!!! (uouououooooooooo...) XD; 14 d’agost del 2009, a les 11:11
Elfreelang ha dit...: La sonoritat d'aquest instrument és prodigiosa....pel barri gòtic ja fa anys hi havia un noi que el tocava...
Molt sonor i bell el post!; 14 d’agost del 2009, a les 13:51
Carme Rosanas ha dit...: No puc veure ni sentir res... et llegeixo...

He sentit aquest instrument algun cop.

Una abraçada.; 14 d’agost del 2009, a les 22:45
Barbollaire ha dit...: una música circular, plena, melòdica.
Com els sentiments més purs, més plens, més difícils.
Obre ressons interns.

Omple't, doncs, d'ells.

Els altres, com les tempestes d'estiu, passaran.; 15 d’agost del 2009, a les 0:19