Estimar-te.
T'estimaré la veu, els ulls i les suors.
Els dubtes, els udols, les alegries.
El feix de companyia.
Les tardes fosques.
Les diàfanes matinades
quan tot resta en l'estrena,
quan tot s'ha d'encetar.
Com un regal improvisat que provoca
una rialla còmplice i alhora innocent.
02 d’agost 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
què bonic, fanal blau, estimadora empedreïda.
una abraçada de bon dia
iruna,
empedreït-ida (adj): Apoderat d'un costum, d'un vici.
No voldria, creu-me.
Estimadora, sí!
un petó que t'arribi!
La sorpresa d¡estrenar, d'encetar quelcom ...fa aquella olor de nou i "estimar" per antic que sigui sempre fa olo de nou...
preciós...
Bon diumenge Fanalet!
Aquest futur del verb estimar teu té tota la força que l'amor ens provoca.
Una preciositat...
Estimar com un regal, és la millor manera d'estimar, de sentir-se estimat.
El més bonic de l'amor es troba quan encara continua viu i se n'ha perdut la innocència.
La tendresa d'un inici,i la complicitat...
M'ha agradat molt.
Una abraçada.
Hola Fanal Blau,
Nomès és així quan s'estima de debó.
Una delicia passejar-se a la llum del teu fanal. Tots, tots els escrits, deixen bé.
Una abraçada
I es que..., malgrat tot, és bonic, estimar. I les teves paraules ho demostren.
13
joana...
sempre fa olor de nou!
una abraçada de set d'agost!
I tant que sí, novesflors!
gràcies per passar i tinguis molt bon dia!
una abraçada!
carme,
quan s'estima...l'altre és el millor regal!
un petó per la col·leccionista de moments!
Marta...
una miqueta d'innocència sempre va bé, dona!
una abraçada!
Sandra,
rebenvinguda i gràcies per passar!
una abraçada!
Hola horabaixa,
també són una delícia els teus comentaris!
Una abraçada!
Trini!!!
12!!! ;)
Publica un comentari a l'entrada