A la llum d'un fanalet

15 d’agost 2009

13 comentaris:

Barbollaire ha dit...: la foto genial!!!

està clar que no és el mateix dues vies en una, que una que es transforma en dues...

ah... 4!!!!
;¬)************

t'estimo; 15 d’agost del 2009, a les 0:36
Montse ha dit...: ostres, barbollaire... i a mi ja no? ;)

Fanal blau, m'ha agradat molt, la foto. Què tenen, els trens, que ens atrauen tant? (els trens antics, les vies, les vies mortes...)

Una abraçada des de Port sur saône; 16 d’agost del 2009, a les 16:50
fanal blau ha dit...: barbollaire,

jo també:), ho saps!

retornaràs morenàs amb aquests ulls verds que enamoren?

perdona...mestre fotògraf...la foto és dolentíssima, però el tren ha de continuar fent via...

un petó! o tres;); 16 d’agost del 2009, a les 23:03
fanal blau ha dit...: Montse/Arare...

podria obrir "acta notarial" de que a tú també t'estima...! Creu-me, en un d'aquells moments de debilitat que tenen les velles amistats...m'ho va dir...;)

Els trens, els vaixells, els somnis i els desijtos ens porten i tranporten...
Els trens antics són bonics, molt més ben bonics, estèticament, que els d'ara, les vies sempre són camins, sempre, camins per on viatjar, les vies mortes no duen enlloc...

La foto està feta, des de dins de
l tren, camí del Machupichu...Jo que havia viatjat relativament poc fora d'Europa, em va atrapar...

Ara, segur que Port sur saône segur que té vies d'aigua fantàstiques...

una abraçada!; 16 d’agost del 2009, a les 23:27
fanal blau ha dit...: Montse/Arare...

aquest segur...segur que té...
segur que tindria solució si fos una mica més acurada escrivint...

aprofito per preguntar-te pel teu genoll?

:); 16 d’agost del 2009, a les 23:44
RaT ha dit...: Quina decissió més difícil, no sabria cap on tirar...; 16 d’agost del 2009, a les 23:54
fanal blau ha dit...: Decidir...?
de vegades anar fent via, el pas ens porta...

A mi van ensenyar-me a "decidir"; portar a una conclusió definitiva, diu el diccionari...
N'estic, afortunadament, desaprenent.

Una abraçada, RaTeta Miquey!; 17 d’agost del 2009, a les 0:16
Joana ha dit...: Camins que divergeixen i a voltes es tornen a trobar!
I no és ficció!
Oooh! El camí del Machupichu!No m'estranya que atrapi al viatger :)
Bona tarda assolellada; 18 d’agost del 2009, a les 22:16
fanal blau ha dit...: I tant que sí, Joana! D'altres, no.
Per realitat, sense ficció.

El Machupichu, tot i ser un indret "turístic" vaig tenir el regalet de caminar-lo sense haver-hi ningú...o quasi-ningú...

I és impressionant i impressiona!

Bona nit calorosa!; 19 d’agost del 2009, a les 0:07
Montse ha dit...: fanal, el genoll està bé, de moment!!! gràcies!

ostres, com m'agradaria posar cara a aquest fanalet :)

a veure si algun dia...; 19 d’agost del 2009, a les 15:14
Trini González Francisco ha dit...: Preciosa, la foto! (sí..., i tu també, dona..., tu també...) ;P; 20 d’agost del 2009, a les 10:46
fanal blau ha dit...: Montse/Arare,

me n'alegro!

buscarem un o altre moment que fagi més bona cara!!!

segur que sí! :); 21 d’agost del 2009, a les 0:15
fanal blau ha dit...: Trini...
deixem-ho en la foto...oca?; 21 d’agost del 2009, a les 0:16