22 d’agost 2009



8 comentaris:

barbollaire ha dit...

"Abraça´m, se´m fa tant dolç el teu bes.
Abraça´m, més tendre no tinc res més.
Et veig un instant i és una festa el record,
el teu deix estrany em torba i em pren el cor.

M´agrada tot el que em fas, el que em dius,
però encara m´agrades més si em somrius.
No t´estiguis mai de dir que vols estar amb mi,
tu, amorós i tendre amic."


...et deixo somriures
i abraçades
i petons a cabassos...

(la resta, si vols, a cau d'orella)

:¬)*******

fanal blau ha dit...

barbollaire!

ja tornes a rondar per aquí? com ha anat la desconnexió i el descans?

Abans d'ahir vaig escoltar en directe a la Maria del mar Bonet i en Manel Camp al Claustre e Sant Felip Neri de Gràcia. Barcelonina com he estat desconexia aquest lloc.

La veu de la Bonet i el piano d'en Manel Camp sempre són unes bones abraçades!

Un petonet!

Elvira FR ha dit...

Una cançó preciosa! I la veu de la Bonet incomparable..

- assumpta - ha dit...

Un respir fresquet i d'agrair en la tarda d'avui. La cançó és preciosaaa!
;)

Joana ha dit...

Unbàlsam enmig d'aquesta clor sofocant.
M'agrada...
Bon diumenge fanalet!

Marta ha dit...

Aquestes gotes que esquitxen la càmara són molt boniques, li donen una lluminositat especial a la foto.

Carme ha dit...

M'asseuria sota d'aquest arbre, una estona... escoltant aquesta cançó que ara mateix no puc sentir, però la recordo.

Núr ha dit...

Ve de gust un lloc com aquest... Això sí! Amb una jaqueteta per a tapar-se una mica!

Ostres! Les gotes de pluja m'han fet la impressió que anaven de terra cap amunt!! :S