20 d’agost 2009

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Una foto fantàstica. És difícil captar un moment...Una abraçada!!!

Joana ha dit...

Efímer...

Cris ha dit...

Una imatge molt tendre, si em permets.... tinc ganes de tardor ja.... i de pluja, que tot ho neteja.... Una salutació ben cordial :)

Carme ha dit...

Amb permís de la Joana:

Efímer, l'instant.
Tremola escampant mirallets,
i baixa, solcant
un aire massa humit.
Al final del viatge
tota aigua, dolça o salada,
inventa de nou la vida.

fanal blau ha dit...

kweilan,

de vegades se'ns fa difícil aprendre a captar els instants, sí.
Passaré a veure't, estic llegint l'Esme i són fantàstiques les teves recomanacions...

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Joana,

com diu la Carme, efímer l'instant...

un petó!

fanal blau ha dit...

Cris,

gràcies per passar, vindré a visitar-te! Per aquí rondo amb aquest poti-poti...!

Vinga, va, aviat arriba la tardor!

Salutacions cordials també per a tú!

fanal blau ha dit...

Carme,

jo penso que la Joana te'l dóna...
i jo també!
M'encanta com escrius-descrius...

Una abraçada!