Efímer, l'instant. Tremola escampant mirallets, i baixa, solcant un aire massa humit. Al final del viatge tota aigua, dolça o salada, inventa de nou la vida.
Es permet la citació i els extractes d'aquest bloc si se'n fa constar la procedència.Per a qualsevol altre ús, caldrà l'autorització escrita. (el mail es troba al perfil)
Ah! I si et veus en alguna foto, i no vols sortir, m'ho dius i la retiro. Gràcies!
8 comentaris:
Una foto fantàstica. És difícil captar un moment...Una abraçada!!!
Efímer...
Una imatge molt tendre, si em permets.... tinc ganes de tardor ja.... i de pluja, que tot ho neteja.... Una salutació ben cordial :)
Amb permís de la Joana:
Efímer, l'instant.
Tremola escampant mirallets,
i baixa, solcant
un aire massa humit.
Al final del viatge
tota aigua, dolça o salada,
inventa de nou la vida.
kweilan,
de vegades se'ns fa difícil aprendre a captar els instants, sí.
Passaré a veure't, estic llegint l'Esme i són fantàstiques les teves recomanacions...
Una abraçada!
Joana,
com diu la Carme, efímer l'instant...
un petó!
Cris,
gràcies per passar, vindré a visitar-te! Per aquí rondo amb aquest poti-poti...!
Vinga, va, aviat arriba la tardor!
Salutacions cordials també per a tú!
Carme,
jo penso que la Joana te'l dóna...
i jo també!
M'encanta com escrius-descrius...
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada