20 d’agost 2009

8 comentaris:

kweilan ha dit...

Una foto fantàstica. És difícil captar un moment...Una abraçada!!!

Joana ha dit...

Efímer...

Cris (V/N) ha dit...

Una imatge molt tendre, si em permets.... tinc ganes de tardor ja.... i de pluja, que tot ho neteja.... Una salutació ben cordial :)

Carme Rosanas ha dit...

Amb permís de la Joana:

Efímer, l'instant.
Tremola escampant mirallets,
i baixa, solcant
un aire massa humit.
Al final del viatge
tota aigua, dolça o salada,
inventa de nou la vida.

fanal blau ha dit...

kweilan,

de vegades se'ns fa difícil aprendre a captar els instants, sí.
Passaré a veure't, estic llegint l'Esme i són fantàstiques les teves recomanacions...

Una abraçada!

fanal blau ha dit...

Joana,

com diu la Carme, efímer l'instant...

un petó!

fanal blau ha dit...

Cris,

gràcies per passar, vindré a visitar-te! Per aquí rondo amb aquest poti-poti...!

Vinga, va, aviat arriba la tardor!

Salutacions cordials també per a tú!

fanal blau ha dit...

Carme,

jo penso que la Joana te'l dóna...
i jo també!
M'encanta com escrius-descrius...

Una abraçada!