18 de setembre 2009

DE DONES QUE VESTEIXEN POESIA (VI)

Cançó del bes sense port.

L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.

Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.

Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.

(Mercè Mercè Marçal)

http://www.goear.com/listen/61dd934/Canço-del-bes-sense-port-miguel-poveda

10 comentaris:

kweilan ha dit...

Quina gran poeta! La versió que en fa el Poveda crec que li dóna exactament el to que demana el poema. Gràcies, fanalet!

Elfreelang ha dit...

Em repetiré però diria el mateix que Kweilan grandíssima poeta, excel·lent dona i insuperable i emotiva versió en música i veu!

Marta ha dit...

Aquesta poesia sempre m'emociona és una de les meves preferides.

Albanta ha dit...

Una preciositat... Poema, poeta i veu... La tornaré a escoltar!!
Un petó Fanalet

Rita ha dit...

coincideixo plenament amb la kweilan. Gràcies també, fanal!

fanal blau ha dit...

kweilan, gràcies a tú per venir.
Del tot d'acord amb tú.
Si l'hagués pogut sentir-escoltar la Maria Mercè Marçal...penso que se li haurien posat espurnetes els ulls...

una abraçada!

fanal blau ha dit...

Doncs això, Elvira, alguna esgarrifança que provoquen algunes poesies, algunes músiques.
Maria Mercè Marçal al cor!

fanal blau ha dit...

Marta,
et diria...en som dos, però segur que molts i moltes s'hi afegirien...

una abraçada!

fanal blau ha dit...

Albanta...
no me'n sortia amb l'abraçada que et volia enviar al teu post...
una miqueta de poesia que t'acompanyi...

un petó, albanta!

fanal blau ha dit...

Rita,
mira que és fàcil posar-se d'acord!!!

unes gràcies sinceres també per a tú!