Cançó del bes sense port.
L'aigua roba gessamins
al cor de la nit morena.
Blanca bugada de sal
pels alts terrats de la pena.
Tu i jo i un bes sense port
com una trena negra.
Tu i jo i un bes sense port
en vaixell sense bandera.
El corb, al fons de l'avenc,
gavines a l'escullera.
Carbó d'amor dins dels ulls
com una trena negra.
Carbó d'amor dins dels ulls
i els ulls dins de la tristesa.
La tristesa dins la mar,
la mar dins la lluna cega.
I la lluna al grat al vent
com una trena negra.
(Mercè Mercè Marçal)
http://www.goear.com/listen/61dd934/Canço-del-bes-sense-port-miguel-poveda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.JPG)
10 comentaris:
Quina gran poeta! La versió que en fa el Poveda crec que li dóna exactament el to que demana el poema. Gràcies, fanalet!
Em repetiré però diria el mateix que Kweilan grandíssima poeta, excel·lent dona i insuperable i emotiva versió en música i veu!
Aquesta poesia sempre m'emociona és una de les meves preferides.
Una preciositat... Poema, poeta i veu... La tornaré a escoltar!!
Un petó Fanalet
coincideixo plenament amb la kweilan. Gràcies també, fanal!
kweilan, gràcies a tú per venir.
Del tot d'acord amb tú.
Si l'hagués pogut sentir-escoltar la Maria Mercè Marçal...penso que se li haurien posat espurnetes els ulls...
una abraçada!
Doncs això, Elvira, alguna esgarrifança que provoquen algunes poesies, algunes músiques.
Maria Mercè Marçal al cor!
Marta,
et diria...en som dos, però segur que molts i moltes s'hi afegirien...
una abraçada!
Albanta...
no me'n sortia amb l'abraçada que et volia enviar al teu post...
una miqueta de poesia que t'acompanyi...
un petó, albanta!
Rita,
mira que és fàcil posar-se d'acord!!!
unes gràcies sinceres també per a tú!
Publica un comentari a l'entrada