(oli original de G.A.)
Fem una cosa.
Regalem-nos un passadís
de llum a l'ànima
i a la pell de les llambordes,
per si mai ens cal trobar recer.
Fem una cosa.
Regalem-nos un passadís
de llum a l'ànima
i a la pell de les llambordes,
per si mai ens cal trobar recer.
.JPG)
24 comentaris:
I si de cas, jo sempre tinc una espatlla amatent a qui la necessiti...petons!
Qui podria resistir-se a una proposta com aquesta?
M'agrada molt, el poema i la proposta.
Un quadre preciós! i sí regalem-nos un passadís de llum!
portes obertes
per si vol entrar la llum,
i deixar les pells esteses al sol
per qui les vulgui compartir?
(potser en lloc d'una cosa, seran dues a fer... però cal limitar-se a una o dues?)
bona nit...
A tots ens cal un recer, en algun moment i si ens il·lumina l'ànima... potser, aleshores, ja ho tenim tot.
El quadre és molt, molt bunik... I un passadís de llum a la nostra ànima és quelcom tan necessari! Una idea fantàstica!
Què bonic! Lo del passadís de llum és preciós i molt expressiu.
per què no m'estranya trobar uns finestrons blaus i unes parets blaves, en aquesta casa ?
Em queda un dubte: és la llum del matí (forta, brillant, intensa, plena de vida...) o la de la tarda (suau, dolça, sensual, intimista..) la que arriba?
O, potser, el passadís està obert banda i banda, i arriben ambdues?
Bé, coneixent-te, sé que està obert a banda i banda. D'est a oest, o d'oest a est (segons el dia...)
Vinga va! On s'ha de fer la comanda?
Petó dolcíssim, nina.
:¬)******
jo també el necessito, el passadís de llum. Tot és massa fosc...
zel,
moltes gràcies, ni el més mínim dubte del teu oferiment!
M'hi apunto a la llista d'espera, doncs no sé si hores d'ara n'hi queden encara...
Preciós poema així com aquest dibuix també.
Carme, gràcies.
A mi m'agrada especialment aquest oli que tinc a l'estudi.
Elvira,
per a mi, el quadre és preciós. Té un significat important que potser algún dia em decidiré a escriure'l.
És una porta grega.
I, estic amb tú, regalem-nos passadissos de llum!
Gatot, gràcies per passar.
Mai no he estat de tancar portes, i cada vegada en sóc menys.
Això sí, als meus quaranta sis anys, cada dia sé més el que no vull. I també, el que vull.
Procuro no limitar-me, tot i que crec en els límits.
una bona nit per a tú també!
Berta,
tot?
potser tot és massa...
em quedo amb els bocinets...
Núr,
sempre hi ha d'haver llum al passadís de l'ànima...
una abraçadeta!
kweilan,
venint de tu, un afalac...
una abraçada!
Jo també m'apunte a la teua proposta. Un blau tan dolç...
Barbollaire,
si m'hagués dedicat als negocis, probablement em moriria de gana.
No et cal fer comanda.
Ja saps que els passadissos on vam viure, tenien balcó i galeria. A banda i banda.
Què dius, Arare!
demà, de bon matí, te'n vas al teu mar, trepitges sorra, et mulles els peus, i tot serà més clar.
assumpta,
et regalo un passadís de llum a l'ànima. Creu-me.
noves flors,
un passadís de llum a l'ànima per a tú..
i un petó també.
Hola Fanalblau,
Preciós el quadre. Preciós el regal.
N'estic segura de que sempre hi haurà un recer.
Una abraçada
horabaixa,
sempre hi ha un recer...
també un passadís de llum a l'ànima per a tu, si el vols!
i l'abraçada!
Publica un comentari a l'entrada