28 de setembre 2009

Fem una cosa


(oli original de G.A.)


Fem una cosa.
Regalem-nos un passadís
de llum a l'ànima
i a la pell de les llambordes,
per si mai ens cal trobar recer.

24 comentaris:

zel ha dit...

I si de cas, jo sempre tinc una espatlla amatent a qui la necessiti...petons!

Carme Rosanas ha dit...

Qui podria resistir-se a una proposta com aquesta?

M'agrada molt, el poema i la proposta.

Elfreelang ha dit...

Un quadre preciós! i sí regalem-nos un passadís de llum!

gatot ha dit...

portes obertes
per si vol entrar la llum,

i deixar les pells esteses al sol
per qui les vulgui compartir?

(potser en lloc d'una cosa, seran dues a fer... però cal limitar-se a una o dues?)

bona nit...

berta ha dit...

A tots ens cal un recer, en algun moment i si ens il·lumina l'ànima... potser, aleshores, ja ho tenim tot.

Núr ha dit...

El quadre és molt, molt bunik... I un passadís de llum a la nostra ànima és quelcom tan necessari! Una idea fantàstica!

kweilan ha dit...

Què bonic! Lo del passadís de llum és preciós i molt expressiu.

Barbollaire ha dit...

per què no m'estranya trobar uns finestrons blaus i unes parets blaves, en aquesta casa ?

Em queda un dubte: és la llum del matí (forta, brillant, intensa, plena de vida...) o la de la tarda (suau, dolça, sensual, intimista..) la que arriba?
O, potser, el passadís està obert banda i banda, i arriben ambdues?

Bé, coneixent-te, sé que està obert a banda i banda. D'est a oest, o d'oest a est (segons el dia...)

Vinga va! On s'ha de fer la comanda?

Petó dolcíssim, nina.
:¬)******

Montse ha dit...

jo també el necessito, el passadís de llum. Tot és massa fosc...

fanal blau ha dit...

zel,

moltes gràcies, ni el més mínim dubte del teu oferiment!

assumpta ha dit...

M'hi apunto a la llista d'espera, doncs no sé si hores d'ara n'hi queden encara...

Preciós poema així com aquest dibuix també.

fanal blau ha dit...

Carme, gràcies.
A mi m'agrada especialment aquest oli que tinc a l'estudi.

fanal blau ha dit...

Elvira,

per a mi, el quadre és preciós. Té un significat important que potser algún dia em decidiré a escriure'l.
És una porta grega.
I, estic amb tú, regalem-nos passadissos de llum!

fanal blau ha dit...

Gatot, gràcies per passar.

Mai no he estat de tancar portes, i cada vegada en sóc menys.

Això sí, als meus quaranta sis anys, cada dia sé més el que no vull. I també, el que vull.
Procuro no limitar-me, tot i que crec en els límits.

una bona nit per a tú també!

fanal blau ha dit...

Berta,

tot?
potser tot és massa...
em quedo amb els bocinets...

fanal blau ha dit...

Núr,
sempre hi ha d'haver llum al passadís de l'ànima...
una abraçadeta!

fanal blau ha dit...

kweilan,

venint de tu, un afalac...
una abraçada!

novesflors ha dit...

Jo també m'apunte a la teua proposta. Un blau tan dolç...

fanal blau ha dit...

Barbollaire,
si m'hagués dedicat als negocis, probablement em moriria de gana.
No et cal fer comanda.
Ja saps que els passadissos on vam viure, tenien balcó i galeria. A banda i banda.

fanal blau ha dit...

Què dius, Arare!
demà, de bon matí, te'n vas al teu mar, trepitges sorra, et mulles els peus, i tot serà més clar.

fanal blau ha dit...

assumpta,

et regalo un passadís de llum a l'ànima. Creu-me.

fanal blau ha dit...

noves flors,

un passadís de llum a l'ànima per a tú..
i un petó també.

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

Preciós el quadre. Preciós el regal.

N'estic segura de que sempre hi haurà un recer.

Una abraçada

fanal blau ha dit...

horabaixa,

sempre hi ha un recer...
també un passadís de llum a l'ànima per a tu, si el vols!

i l'abraçada!