15 d’octubre 2009

...i m'agradaria posar en grafíes
el que no sé posar en paraules.

10 comentaris:

barbollaire ha dit...

doncs ha de ser alguna cosa molt i molt difícil, perquè deu n'hi do el que saps posar en paraules...
(i en colors i sentiments i sons i músiques i gestos i imatges i silencis i carícies i...)

paraula de pas: stingl (fixa't fins i tot aquest ve a veure't!!)

Elvira FR ha dit...

Una grafia és tècnicament una paraula escrita...és una paradoxa...a més si que saps posar grafies i també imatges i moments musicals i ....moltes més coses...

Carme ha dit...

Sí poguéssim escriure a mà... potser grafies podria ser el teu gest, la forma personal i particular que dónes a cada lletra i a cada paraula...

No diuen que el gest escrit també diu moltes coses?

Però aquesta teva frase o paradoxa, com diu l'Elvira, també me'n diu moltes de coses. Em comunica una sensació compartida, coneguda, que va i ve però mai no acaba de marxar del tot, amb paraules o sense, amb grafies o sense.

I potser m'equivoco "corregeix-me si m'equivoco" ;) però aquesta sensació que transmet la teva paradoxa... és ben a prop d'allò que voldries posar en paraules.


Una abraçada.

La RaTeta Miquey ha dit...

Preciós. Jo ho dibuixaria... de fet, és el mateix: transmetre sensacions.

Cèlia ha dit...

I si existís una nova manera d'expressar que encara no ens hem adonat? M'encantaria!

fanal blau ha dit...

barbollaire,

la teva mirada està esbiaixada...
em mires amb bons ulls!
no podria ser d'altra manera amb el teu verd preciós en la mirada!

on dius que està l'sting???

mira que...;)
un petonet...

Elvira,

és una paradoxa, tens raó!

Carme,

aquesta sensació que transmet la paradoxa és ben aprop del que voldria posar en paraules, sí.
un petó!

Rateta Miquey,

gràcies...sóc molt desastre dibuixant...

una abraçadeta, noia!

Cèlia!!!

"me la cuente, por fa..."! :)

una abraçada!

Cèlia ha dit...

Fa dies que li dono tombs, des que vaig llegir aquest bell poema. No sabria dir-te què ens podem inventar encara ni com evolucionarem, però de fet, tens raó, grafia seria la paraula (el pensament, la imatge) quan ja deixa de ser un pensament propi, és a dir, extern a un mateix. Bé, m'has fet pensar unes bones estones i fins aquí he arribat sense ser entesa en res!

fanal blau ha dit...

Ostres, Cèlia...ets un encant!
Si algún dia aconsegueixo treure'n l'entrellat, et ben garanteixo que t'ho faré saber...:)

un petó!

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

Hi ha un altre manera d'expressió, la dels gestos.

A vegades costa començar. És com tot.

Una abraçada

fanal blau ha dit...

horabaixa,

alegria de veure't per aquí!
Tens raó, els gestos n'és una!

una abraçada!