14 d’octubre 2009

9 comentaris:

Elvira FR ha dit...

óndia orfeu negre! mira quan era petita, ja fa moolts anys vaig veure la pel.lícula i durant anys em va perdurar la tonada de la cançó...m'arribava a emocionar i tot tinc el vídeo penjat en una entrada del bloc...En versió jazzística també sona molt bé!

Carme ha dit...

Jo també recordo quan tothom parlava de la pel·lícula, però no recordo si la vaig arribar a veure... la música sí, que sempre queda marcada a la memòria... l'escolto i m'agrada.

Bona nit, fanalet.

Paraula de comprobació wifin...

fanal blau ha dit...

Estava provant en el teclat; i el teclat es queixa de la meva turpitud...

Elvira...a mi també...Buscaré la teva versió jazzística!

Carme,

:) wifin...enfín...sort que no emprenyo al veïnat!

Elvira FR ha dit...

Ei fanal blau ,no, la versió jazz és la teva! jo tinc la versió de la peli ( que és només amb guitarra i veu)Bona nit! ui que tard que és ni me n'havia adonat...

fanal blau ha dit...

Gràcies, Elvira!

Hi ha un munt de versions musicals jazzístiques...
apa, a dormir...molt bona nit! i bon dia!!!

Marta ha dit...

Quina música més relaxant i el pianista més jove quan tocava quasi entrava en trànsit!

Fanal Blau ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sauze ha dit...

me encanta el piano. son espectaculares, sin partituras!! eso son los buenos músicos.
besoss

Baldwin y la demencia ha dit...

Sana envidia...que bueno seria saber tocar asi.