A la llum d'un fanalet: Buscant...he anat a parar aquí

02 d’octubre 2009

...sonava els diumenges pel matí.

Carme Rosanas ha dit...: Jo la sentia més aviat
així; 2 d’octubre del 2009, a les 20:11
fanal blau ha dit...: Mai no havia escoltat la versió en francès.
Jo l'escoltava en castellà i m'agradava imitar la pronúncia que feia d'aquelles "tés" tan marcades..."Que tttiémpo tttán felisss..."!; 2 d’octubre del 2009, a les 20:22
Elfreelang ha dit...: jo també l'havia escoltat en castellà com be expliques tu mateixa amb les esseeees; 3 d’octubre del 2009, a les 1:50
Rita ha dit...: Jo també! hehehe

Que en fa de temps...; 3 d’octubre del 2009, a les 10:51
Montse ha dit...: Jo la sentia en català!
Oh quin temps tan feliç...

Ara no recordo qui la cantava... Gelu? Glòria?

oh, quin temps tan feliç...; 3 d’octubre del 2009, a les 13:10
RaT ha dit...: Ostres, jo també era de la Dalida!!! quins records... no me n'havia tornat a recordar...; 4 d’octubre del 2009, a les 23:45
fanal blau ha dit...: Elvira,

en conservo encara el disc....dels petitons!!!

Rita,

quatre dies...o d...;)

Arare,

no l'he escoltada mai en català...aniré a buscar...

Rateta,

de vegades hi ha aquestes reaparicions en els calaixets del disc dur...; 6 d’octubre del 2009, a les 22:24