12 d’octubre 2009

Porto

(La tendresa. Jardins del Palàcio de Cristal. Porto)

El carrer de casa, ara, és fosc.
Sempre hi ha una mica de lluna
per on s'escoli la tendresa.
La teva. I la tristesa.

7 comentaris:

sargantana ha dit...

ens fa molta falta la tendresa..
bon dia!

Carme ha dit...

Que bonica és aquesta foto i el gest de la mà, que commou...

De bocins de llum de lluna
ens farem un refugi
on no pugui fer-se fosc.
De tendreses trenades,
tristeses imperceptibles...

Frannia ha dit...

PRECIÓS!

novesflors ha dit...

Molt bonic.

kweilan ha dit...

L'escultura és preciosa...aquesta mà és molt expressiva.

Cèlia ha dit...

Tendresa i tristesa de tardor... i la preciosa lluna!

fanal blau ha dit...

sargantana,

...i tant que sí!

Carme,

m'hagués agradat escriure...això de "tendreses trenades, tristeses imperceptibles..."

Wow!


Frannia,

venint de tú...un afalac!!! Gràcies!

novesflors...

millores amb escreix...

kweilan,

això és un bocí, però l'escultura és preciosa! i quan la mires desperta tendresa, que és el que vol despertar.


Cèlia,

sempre queda una miqueta de lluna...ni que sigui...:)
una abraçada, Cèlia!