25 d’octubre 2009


Extrem,
estreny
i prem.

Una pruïja
que batega.

Desllastem-nos.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Desllastem-nos!

Crec que a tots ens fa molta falta desllastar-nos. Però no és mai fàcil fer-ho.

barbollaire ha dit...

no en sé prou paraules per dir-te tot el que em sembla el poema.

magnific és pobre...

la fotografia és fantàstica, bella, forta.

gràcies (ja saps perquè...)

(acaba de marcar Messi i la paraula de pas és... nessi!)

Marta ha dit...

Tot un clam de llibertat.

Elvira FR ha dit...

Sí deixem anar el llast....o ens convertirem en marbre o en bronze...hem de posar-hi ànim i ànima en l'ofici de viure

novesflors ha dit...

Anava a dir el que Carme ja ha dit. Tirar el llast esdevé tan difícil alhora que necessari...

berta ha dit...

Quantes coses t'hi caben en aquests mots!

wizard ha dit...

Amb aquestes paraules sortiria corrents fins al fanal blau que hi ha a l'infinit de la imaginació.

Sauze ha dit...

inspirar, respirar, exhalar... pausadamente...

horabaixa ha dit...

Hola Fanalblau,

Poques paraules. Suficients per a dir molt.

Preciós.

Una forta abraçada

Cèlia ha dit...

Tant el missatge com la construcció del joc poètic m'han entrat ben endins... gràcies!