A la llum d'un fanalet

25 d’octubre 2009

Extrem,
estreny
i prem.

Una pruïja
que batega.

Desllastem-nos.

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...: Desllastem-nos!

Crec que a tots ens fa molta falta desllastar-nos. Però no és mai fàcil fer-ho.; 25 d’octubre del 2009, a les 22:02
Barbollaire ha dit...: no en sé prou paraules per dir-te tot el que em sembla el poema.

magnific és pobre...

la fotografia és fantàstica, bella, forta.

gràcies (ja saps perquè...)

(acaba de marcar Messi i la paraula de pas és... nessi!); 25 d’octubre del 2009, a les 22:38
Marta ha dit...: Tot un clam de llibertat.; 26 d’octubre del 2009, a les 1:22
Elfreelang ha dit...: Sí deixem anar el llast....o ens convertirem en marbre o en bronze...hem de posar-hi ànim i ànima en l'ofici de viure; 26 d’octubre del 2009, a les 12:06
novesflors ha dit...: Anava a dir el que Carme ja ha dit. Tirar el llast esdevé tan difícil alhora que necessari...; 26 d’octubre del 2009, a les 14:40
berta ha dit...: Quantes coses t'hi caben en aquests mots!; 26 d’octubre del 2009, a les 16:52
wizard ha dit...: Amb aquestes paraules sortiria corrents fins al fanal blau que hi ha a l'infinit de la imaginació.; 26 d’octubre del 2009, a les 18:52
Sauze ha dit...: inspirar, respirar, exhalar... pausadamente...; 26 d’octubre del 2009, a les 23:06
horabaixa ha dit...: Hola Fanalblau,

Poques paraules. Suficients per a dir molt.

Preciós.

Una forta abraçada; 27 d’octubre del 2009, a les 1:33
Cèlia ha dit...: Tant el missatge com la construcció del joc poètic m'han entrat ben endins... gràcies!; 31 d’octubre del 2009, a les 15:34

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)