06 d’octubre 2009

Finestra petita





Finestra petita,
però finestra, al capdavall.
Algún raconet
encimentat, ho sé.
Grocs i verds i aromes.
Arrels i tiges i pètals.
Una finestra petita,
al capdavall, però, finestra.

11 comentaris:

Arare ha dit...

finestra, al capdavall, per veure la llum!

un petonet!

Carme ha dit...

Gràcies per guarnir de paraules boniques una finestra petita.

Trobada al Tagamanent.

I si mires la foto... sí que s'hi veu una espurneta de llum, Arare. me la vaig descuidar... aix!

Joana ha dit...

Encara que siguin finestrons deixen entrar aire fresc...
Preciós!

Núr ha dit...

Una finestra, i sempre ben oberta! :)

rebaixes ha dit...

........., 5 -09 – 09
On l’espitllera habita
amb la negror que ara es veu,
defensaren heretatges
pobres soldats inclements.
Quan les disputes llençaren
tot el verí molt lluny seu,
la donzella o princesa
d’aquell baluard castell...,
hi sembrà seus bons desitjos
i sent primavera al temps,
hi nasqué verd d’esperança
i groc d’un amor naixent
..........Anton.
Per casualitat he trobat el dibuix a casa teva, allà,veient la foto que avui hi ha posat, he escrit això pensant més en el dibuix que allí no he trobat. Al trobar-lo... no he resistit abans d'arraconar-lo en la paperassa meva. Gràcies Anton.

novesflors ha dit...

Sens dubte, un racó per al gaudi, aquesta petita finestra.

Cèlia ha dit...

Petita i misteriosa, però ben guarnida de flors que hi donen llum, groga i verda, plena d'encís!

kweilan ha dit...

Petita però preciosa.

Elvira FR ha dit...

Finestreta amb escletxes de llum...paraules i flors grogues...coixinet de poesia

fanal blau ha dit...

Arare,

al capdavall! ;)
petonet també!

Carme...

gràcies a tú per dibuixar finestres...!
una abraçada!


És cert, Joana, petites o grans sempre deixen passar l'aire.

Una abraçada!

Núr!!!

Sempre! :)

Antón,

gràcies a tú per passar i regalar-nos les teves paraules!

novesflors...

és que la carme sap posar colors a les finestretes...

Cèlia,

si mai me la trobo hi acostaré els ulls per veure-hi dins, petita i misteriosa, sí...

una abraçada!

kweilan...:)

Elvira...gràcies. La poesia sempre és un coixinet per l'ànima.

la Teresa ha dit...

Les finestres són sovint la nostra porta al món. Un poema preciós.