A la llum d'un fanalet: Finestra petita

06 d’octubre 2009

Finestra petita

Finestra petita,
però finestra, al capdavall.
Algún raconet
encimentat, ho sé.
Grocs i verds i aromes.
Arrels i tiges i pètals.
Una finestra petita,
al capdavall, però, finestra.

11 comentaris:

Montse ha dit...: finestra, al capdavall, per veure la llum!

un petonet!; 6 d’octubre del 2009, a les 7:52
Carme Rosanas ha dit...: Gràcies per guarnir de paraules boniques una finestra petita.

Trobada al Tagamanent.

I si mires la foto... sí que s'hi veu una espurneta de llum, Arare. me la vaig descuidar... aix!; 6 d’octubre del 2009, a les 9:11
Joana ha dit...: Encara que siguin finestrons deixen entrar aire fresc...
Preciós!; 6 d’octubre del 2009, a les 9:27
Núr ha dit...: Una finestra, i sempre ben oberta! :); 6 d’octubre del 2009, a les 11:44
rebaixes ha dit...: ........., 5 -09 – 09
On l’espitllera habita
amb la negror que ara es veu,
defensaren heretatges
pobres soldats inclements.
Quan les disputes llençaren
tot el verí molt lluny seu,
la donzella o princesa
d’aquell baluard castell...,
hi sembrà seus bons desitjos
i sent primavera al temps,
hi nasqué verd d’esperança
i groc d’un amor naixent
..........Anton.
Per casualitat he trobat el dibuix a casa teva, allà,veient la foto que avui hi ha posat, he escrit això pensant més en el dibuix que allí no he trobat. Al trobar-lo... no he resistit abans d'arraconar-lo en la paperassa meva. Gràcies Anton.; 6 d’octubre del 2009, a les 15:49
novesflors ha dit...: Sens dubte, un racó per al gaudi, aquesta petita finestra.; 6 d’octubre del 2009, a les 19:08
Cèlia ha dit...: Petita i misteriosa, però ben guarnida de flors que hi donen llum, groga i verda, plena d'encís!; 6 d’octubre del 2009, a les 19:09
kweilan ha dit...: Petita però preciosa.; 6 d’octubre del 2009, a les 21:24
Elfreelang ha dit...: Finestreta amb escletxes de llum...paraules i flors grogues...coixinet de poesia; 7 d’octubre del 2009, a les 0:51
fanal blau ha dit...: Arare,

al capdavall! ;)
petonet també!

Carme...

gràcies a tú per dibuixar finestres...!
una abraçada!

És cert, Joana, petites o grans sempre deixen passar l'aire.

Una abraçada!

Núr!!!

Sempre! :)

Antón,

gràcies a tú per passar i regalar-nos les teves paraules!

novesflors...

és que la carme sap posar colors a les finestretes...

Cèlia,

si mai me la trobo hi acostaré els ulls per veure-hi dins, petita i misteriosa, sí...

una abraçada!

kweilan...:)

Elvira...gràcies. La poesia sempre és un coixinet per l'ànima.; 13 d’octubre del 2009, a les 21:22
Teresa Bosch ha dit...: Les finestres són sovint la nostra porta al món. Un poema preciós.; 13 d’octubre del 2009, a les 21:22