A la llum d'un fanalet

14 d’octubre 2009

9 comentaris:

Elfreelang ha dit...: óndia orfeu negre! mira quan era petita, ja fa moolts anys vaig veure la pel.lícula i durant anys em va perdurar la tonada de la cançó...m'arribava a emocionar i tot tinc el vídeo penjat en una entrada del bloc...En versió jazzística també sona molt bé!; 15 d’octubre del 2009, a les 0:32
Carme Rosanas ha dit...: Jo també recordo quan tothom parlava de la pel·lícula, però no recordo si la vaig arribar a veure... la música sí, que sempre queda marcada a la memòria... l'escolto i m'agrada.

Bona nit, fanalet.

Paraula de comprobació wifin...; 15 d’octubre del 2009, a les 0:36
fanal blau ha dit...: Estava provant en el teclat; i el teclat es queixa de la meva turpitud...

Elvira...a mi també...Buscaré la teva versió jazzística!

Carme,

:) wifin...enfín...sort que no emprenyo al veïnat!; 15 d’octubre del 2009, a les 0:47
Elfreelang ha dit...: Ei fanal blau ,no, la versió jazz és la teva! jo tinc la versió de la peli ( que és només amb guitarra i veu)Bona nit! ui que tard que és ni me n'havia adonat...; 15 d’octubre del 2009, a les 1:33
fanal blau ha dit...: Gràcies, Elvira!

Hi ha un munt de versions musicals jazzístiques...
apa, a dormir...molt bona nit! i bon dia!!!; 15 d’octubre del 2009, a les 1:42
Marta ha dit...: Quina música més relaxant i el pianista més jove quan tocava quasi entrava en trànsit!; 15 d’octubre del 2009, a les 2:38
Fanal Blau ha dit...: Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.; 15 d’octubre del 2009, a les 13:18
Sauze ha dit...: me encanta el piano. son espectaculares, sin partituras!! eso son los buenos músicos.
besoss; 17 d’octubre del 2009, a les 23:47
Baldwin y la demencia ha dit...: Sana envidia...que bueno seria saber tocar asi.; 20 d’octubre del 2009, a les 0:27